Publicitat
Publicitat

Alerta amb el sord

Relleggint. La orquesta roja , de Gilles Perrault, un llibre molt ben documentat sobre la xarxa d'espionatge soviètic, m'ha fet reflexionar a propòsit de la condició de l'espia sovint maltractat com un traïdor. Pense en Philby, l'anglès que espiava per als soviètics, i em demane què és més lícit, si obeir la teua ideologia o romandre fidel al teu país. Les nacions són com les famílies: no les tries. El polonès Trepper, el cap de l'orquestra, jueu menyspreat a tot arreu, va advertir Stalin, antisemita, de la imminent invasió alemanya. El patró no en féu cas i només la cruesa de l'hivern rus impedí la victòria dels nazis. Els espies d'aleshores arriscaven la vida per convicció ideològica.

La orquesta roja és un magnífic document sobre la importància que aquesta organització tingué a la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, a penes se n'ha escrit res. Em sembla que no ha estat traduït al català. És amè, informatiu i històric, més amè, didàctic i històric que la majoria (amb honroses excepcions: Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants , de Mathias Enard, entre d'altres, no gaires) de novel·les històriques.

Les parelles s'haurien de formalitzar a partir dels 70 o 75 anys (per qüestions de salut).

Tret de les lectures dels suplements d'economia de diferents diaris, no tinc ni idea d'aquesta matèria, però m'assalta la sensació (o la intuïció) que el problema és molt més greu del que ens diuen, que la crisi econòmica durarà molt i molt de temps, també més del que ens informen; que Grècia primer i posteriorment Irlanda i Portugal van directes al precipici de la fallida tècnica ( corralito ) a fi de salvar l'Estat espanyol i Itàlia (si les salven); que, en definitiva, Europa ho té magre tot i els esforços dels xinesos a posar diners en els deutes sobirans. I encara una cosa més: els que provocaren la crisi econòmica són els que ordenen les solucions. Em deia l'amic Vicent Raga que potser presenciarem fets tràgics (desordres socials greus), en els pròxims deu anys, que no imaginàvem ni en somnis.

Amb freqüència tinc de company de dominó Ximo el sord. Només té 84 anys (o potser algun anyet més). És el tio més cabut que conec. Ja li pots dir de tot, desconnecta l'aparell i va a la seua. Abans, quan fumava, el metge li aconsellava: "Deixe de fumar". I ell: "No, si jo menge molta fruita i verdura". Desesperat, el metge ho deixava córrer. Jugant fa el mateix: si li interessa és capaç d'escoltar un grill en una autopista, però si la culpa és d'ell riu com si no entenguera res. L'aparell no li funciona. És socialista. L'agafes en una cantonada, li malparles de Zapatero i Ximo el sord mira cap al cel i comenta: "Sí, hui farà bon oratge..." Si no el conegueres te n'aniries amb la sensació que no t'has explicat bé.

No entenc per què la gent s'emprenya amb Gerard Figueras, líder de les joventuts de CDC, interceptat pels Mossos d'Esquadra conduint a 165 quilòmetres a l'hora. Catalunya, les nacions sense estat, necessiten homes intrèpids. Ací, a Valencià, Francisco Camps ha posat el país en la Fórmula 1. Anem tan embalats que saltem els abismes sense cap dificultat. Tenim un deute que no el voldrien ni els grecs, però la rapidesa no ens el deixa veure. La gent està molt satisfeta: "València està al mapa. Ens coneixen a tot el món". Ens coneixen tots menys el traumatòleg de la Seguretat Social: demana-li hora al juliol i potser al gener o al febrer t'atendrà. Ecclestone (quin tio més lleig, i quines models porta), l'amo de la Fórmula, ha demanat dos-cents milions d'euros per renovar durant cinc anys. Fet. "Ahí, con un par". Quan Francisco (no el cantant, el president) deixe la Generalitat, hauran de llogar el Palau per a bodes i comunions.

1 de novembre de principis de la dècada del segle XXI. Isc de casa a les set i mitja del matí a comprar els diaris i el pa. Tanque i m'adone que a la porta de casa m'han escrit amb un retolador: "Catalán, hijo puta, te vamos a matar" (les comes són meues). Torne a la cuina per provar si amb un drap humit ho puc esborrar. Fregue amb energia i amb insistència. Costa, descanse. Darrere meu, a l'altra vorera, observant l'esforç, hi ha un veí: Homeee... fill de puta, vale, però això de catalán ....

Llegit al Facebook: Si Teddy Bautista canta a la comissaria cobrarà drets d'autor?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT