Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Alfred Rodríguez Picó

Aquest meteoròleg autodidacte fa anys que contagia la seva passió a través de la ràdio, la premsa i la televisió

M'aixecaré c ap a les set. Sóc bastant regular i ordenat i m'agrada mantenir uns horaris. Encara que tot depèn de la situació meteorològica. Si hi ha una tempesta a les tres de la matinada m'aixeco i després descanso. Faré un bon esmorzar. He estat molts anys prenent muesli, però me n'he cansat. Així que menjaré un bon entrepà de truita amb pa amb tomàquet, un got de llet de civada i potser alguna torradeta amb mel. Com que treballo des de casa normalment em poso a preparar el programa o els articles d' El Periódico, però demà marxaré al camp. Tinc una casa a Maçanet de la Selva i al menys un dia a la setmana hi pujo. Demà sortiré tard perquè a primera hora tinc una entrevista per a una associació de reciclatge. Es tracta de difondre la cultura del reciclatge a través de personatges coneguts, i com que saben que sóc bastant metòdic amb el tema volen que doni alguns consells. Quan acabi, cap a les 11, aniré a fer una mica de ioga. I després cap a Maçanet. Tinc una gran extensió de terreny i s'han de regar els boscos i els prats. També m'he comprat un tractor petitet que utilitzo per fer els camins i segar els prats. Em serveix per desconnectar, torno nou a Barcelona. Després tocaré unes hores el clavicèmbal, que és la meva segona passió. La música antiga m'agrada des que sóc petit, igual que la meteorologia. Als set anys vaig escoltar el Concert de Brandenburg núm. 7 de Bach, en què sortia un clavicèmbal, i me'n vaig enamorar. La malaltia ve de llavors. A les vuit tornaré a Barcelona per no trobar caravana. M'encanta el cinema, així que veuré una bona pel·lícula i a dormir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT