Ali contra Frazier: baralla al plató
Oficialment hi ha tres combats entre Muhammad Ali i Joe Frazier. El del 1971, el del 1974 (tots dos al Madison Square Garden) i el famós The thrilla in Manila del 1975. Però n’hi va haver un quart que no ha transcendit tant: una baralla en un plató de televisió uns dies abans del segon combat. La tele va contribuir a fer que Muhammad Ali es convertís en una celebritat. En canvi, el seu màxim rival al quadrilàter, Joe Frazier, estava tip dels menyspreus que Ali li enviava a través de la televisió. Fins que un dia va esclatar.
Tot va començar a coure’s el 13 de gener del 1974. Ali i Frazier van coincidir en un programa de l’ABC. Ali s’exhibia amb tota la seva esplendor: àgil de peus i de llengua, incisiu i divertit. Frazier, en canvi, es mostrava fred i lacònic. El programa no els va dispensar el mateix tracte. Sempre feien que Frazier quedés com un secundari, tot i que era ell qui havia guanyat l’únic combat que havien disputat fins aleshores. Ali es reia de les respostes de Frazier, el ridiculitzava i menystenia les seves possibilitats al ring. L’altre es va mantenir fred i va declarar que no contestaria a Ali fins que es trobessin al ring amb els guants posats. Però no ho va poder complir. El 17 de gener es van haver de tornar a trobar al plató de l’ABC perquè ho tenien firmat per contracte. El programa, però, no s’emetria fins al dia 24. Era el Wide World Sports de Howard Cosell. Frazier no volia anar-hi i Cosell el va convèncer fent-li unes promeses que després en directe no va complir. El van tornar a marginar fent-lo semblar un secundari. Ali i Frazier havien de comentar en directe el visionat del seu combat del 1971. Ali va titllar-lo de ruc i d’ignorant. Frazier no va poder més. Es va aixecar de la cadira, es va quedar dret davant d’Ali i li va repetir: “Per què dius que sóc un ignorant, eh? Què et fa pensar que sóc un ignorant?” Rahman, el germà d’Ali, va saltar al seu costat per protegir-lo. Frazier es mantenia rígid demanant explicacions. Ali es va alçar i se li va penjar del coll. Frazier va caure a terra. Els van separar com van poder i Frazier va abandonar l’estudi dient que ja es veurien les cares al ring. “Sigues allà!”, el va desafiar Ali.
L’endemà la Comissió Esportiva de l’estat de Nova York va multar els dos boxejadors amb cinc mil dòlars. Tot i les sospites d’alguns que allò va ser una promoció per al combat del Madison, si hagués sigut premeditat la cadena s’hauria gastat milions per pagar el xou als protagonistes. Va ser l’únic combat Ali-Frazier que tots dos van fer gratis, sense contracte i sense guants. L’ABC, però, va descobrir que focalitzar els seus continguts en l’espectacle esportiu els garantia èxits d’audiència per lluitar amb més comoditat contra les cadenes rivals més potents. Una estratègia televisiva vigent encara arreu del Primer Món.
