15/05/2011

Allò que importa

2 min
Allò que importa

"I like to be like you, Arnold... " Això és el que li ha deixat anar així que s'han quedat sols en la privacitat de l'ascensor. I tots coneixem l'accent que té l'anglès de l'expresident del govern espanyol José María Aznar. Des d'aquelles reunions amb els peus a la taula al ranxo de Bush, a Crawford, Texas, ara ja deu fer gairebé deu anys, li va quedar fixada l'entonació de l'Amèrica més autèntica, la dels rodeos i la dels predicadors, la dels barrets de cowboy i la de la lluita contra el mal. Una música que ell ha barrejat amb la seva melodia personal, aquelles baixades de to a parts de la frase on no tocaria, que ha aconseguit que el seu anglès hagi esdevingut, com a mínim, intransferible. Potser per això, l'exgovernador de Califòrnia Arnold Schwarzenegger se l'ha mirat de cua d'ull amb un lleu somriure. O potser no. Potser no ha somrigut per l'accent. Cal tenir en compte que Aznar, malgrat aconseguir aquesta personal fonètica, encara va una mica peix de gramàtica. " I like to be like you, Arnold... " És de suposar que Aznar volia utilitzar el condicional, que la seva intenció era dir-li a Schwarzenegger que "li agradaria ser com ell", o fins i tot un condicional perfet, que "li hauria agradat ser com ell", o qui sap si un passat anterior, que "li hauria agradat ser com ell". Però no. José María li ha deixat anar un present com una casa: "M'agrada ser com tu". Schwarzenegger, mirant de prendre's les coses amb bon humor, com ha fet tota la vida, respon: " Divorced ?". I Aznar riu divertit: " Oh, no, I'm very happy with my bottle wife, I am talking about our... " I aquí Aznar es toca la panxa, intentant fer-li entendre a l'Arnold que no parla de la dona ni de la política ni de cap d'aquestes coses accessòries i accidentals, sinó de quelcom substancial, transcendent, d'allò que uneix dos homes com ells i fa que la vida pagui la pena, però que ara mateix no li surt com es diu en anglès això dels abdominals...

stats