19/08/2017

Allò que realment importa

3 min
Allò que realment importa

La Rambla torna a ser la Rambla, però no sé si nosaltres tornarem a ser els mateixos. És cert que la memòria és selectiva i és immensa la capacitat demostrada per repetir errors i caure en la supèrbia, però seria interessant mantenir algunes de les actituds que s’han desplegat en la reacció als atemptats islamistes de Barcelona i Cambrils. És reconfortant veure que cadascú compleix el seu deure quan van mal dades. Que els serveis civils actuen amb rapidesa, que la sanitat es bolca a ajudar, que la policia és al costat del ciutadà i el protegeix i aquest ho reconeix obertament sense desconfiança. Que la solidaritat és més gran que la mesquinesa i que la vida s’imposa a la por i el terror.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

També hem vist la política plegant-se a la necessitat de cooperació que els ciutadans tenen dret a exigir. Després d’anys de menyspreu, el govern espanyol va haver d’acceptar que la resposta al desafiament terrorista només té sentit des de la cooperació i el respecte a la policia catalana, la que té les competències de seguretat sobre el terreny, la que coneix i patrulla pel país i la que es queixa amargament de les dificultats que troba per accedir a la informació de les policies espanyoles i europees davant d’una amenaça que no té fronteres físiques ni virtuals. Els mateixos Mossos als quals es bloqueja la convocatòria de places d’efectius i als quals es negava fins fa ben poc resultats que justifiquessin reunir la Junta de Seguretat per menystenir-los. L’actuació a Barcelona i Cambrils ha demostrat l’eficàcia i professionalitat dels Mossos, i la resposta ciutadana ha sigut de reconeixement al cos, format pels mateixos agents i comandaments que teníem el dia abans de les matances a la Rambla i Cambrils.

Durant aquests dies de gran tensió també hem vist misèries i intents d’utilització política i editorial del drama. Alguns l’han utilitzat per justificar les seves fúries i prejudicis fent amalgames irracionals que no expliquen un fenomen malauradament més senzill del que intenten justificar. Barcelona és una ciutat global i atractiva per al terrorisme islamista, que busca la màxima repercussió de la barbàrie. La resta és intoxicació i mala fe.

Malgrat la unitat política mostrada a la plaça Catalunya s’han pronunciat també frases que poden fer témer que la cooperació s’entengui com un efecte passatger. Quan Rajoy parla de “dedicar-se al que veritablement importa als ciutadans” no cal ser una fura per veure que a l’altre plat de la balança hi posa el que li agrada ridiculitzar habitualment com a “ ensoñaciones independentistas ”. Aquest és l’origen real del problema de la relació, per a molts trencada, entre Catalunya i Espanya. A la demanda majoritària d’un referèndum s’hi arriba per moltes coses considerades de les que veritablement importen. Sí que són importants la seguretat, les infraestructures ferroviàries, l’aeroport, la fiscalitat, el finançament, l’ensenyament. A la llista hi afegiríem la llengua, la cultura i la identitat, entesa com l’entén un país global del segle XXI.

El suport al Procés i la demanda del referèndum estan basats precisament en la frustració pel menysteniment de totes aquestes coses que importen i on hi ha òbviament en primera línia la seguretat.

Ni ara, que estem consternats, ni abans, ni d’aquí uns mesos hi haurà fórmules màgiques. Ni fórmules màgiques per a la construcció d’un país on comparteixin objectius polítics més enllà de la celebració d’un referèndum d’independència la CUP i el PDECat, ni fórmules que esborrin el convenciment de molts ciutadans que el referèndum, precisament, apel·la a les coses importants. Tenir els recursos suficients per preservar els serveis bàsics i al nivell que correspon a l’esforç dels contribuents, tenir informació i efectius suficients perquè els cossos de seguretat puguin combatre el terrorisme al nivell de les principals policies veïnes, ser tractats amb respecte i no ventilar-se a cop de decret recentralitzador l’autogovern són coses que importen.

El govern espanyol hauria d’entendre que aquesta amenaça terrorista, però també altres situacions, s’hauran de resoldre amb els mecanismes de l’Europa del segle XXI, que exigeixen cooperació. De fet, demanen tracte de respecte i una actuació que passa pel diàleg, la negociació i el vot -seguint l’ordre amb què es va aprovar i invalidar l’Estatut el 2010- o pel vot, el diàleg i la negociació.

stats