Publicitat
Publicitat

Alternatives a les retallades

La gran majoria dels debats que apareixen (no només al Parlament de Catalunya, sinó també als mitjans d'informació, tant públics com privats) se centren en com reduir el dèficit de la Generalitat mitjançant la reducció de les seves despeses, incloent-hi les partides destinades als serveis públics, sanitat, educació, serveis socials i serveis domiciliaris a les persones amb dependència. Però hi ha altres mitjans per reduir el dèficit de la Generalitat que amb prou feines han sortit en aquest debat. Un d'aquests mitjans és la pujada dels ingressos del Govern a través de l'augment d'impostos. En realitat, la gran majoria de països que estan reduint el dèficit no ho fan només amb retallades de la despesa pública, sinó també mitjançant l'augment dels impostos. Així, el govern portuguès va reduir el seu dèficit a través de la reducció de despeses públiques (un 50% de la reducció del dèficit) i un augment dels impostos (l'altre 50%). El mateix està proposant el Partit Laborista britànic. Fins i tot David Cameron, que dirigeix el govern de coalició del Partit Conservador i el Partit Liberal a la Gran Bretanya, ha apujat els impostos per complementar la reducció del dèficit de l'Estat britànic a base de retallades (en una proporció d'un 20% en pujada d'impostos i un 80% en retallades de la despesa pública). El president Obama ha proposat un 50% i 50%.

En canvi, el govern de la Generalitat basa la seva estratègia de retallar el dèficit gairebé exclusivament en les retallades de la despesa pública, i molt especialment dels serveis públics de l'estat del benestar. Aquesta duresa és innecessària, ja que hi ha un enorme filó que l'Estat podria aprofitar via impostos, però que no està recollint. En realitat, els ingressos de la Generalitat (i de l'Estat espanyol) representen una quantitat equivalent només a un 32% del PIB, pel 44% en la mitjana de la UE-15 i el 54% de Suècia, el país que té un estat del benestar més desenvolupat i una càrrega fiscal més elevada i redistributiva.

Els impostos de la Generalitat i de l'Estat espanyol són dels més regressius que hi ha a la UE-15, la qual cosa vol dir que mentre que la majoria de la població que està en nòmina paga percentatges de les seves rendes comparables a la mitjana de la UE- 15, les rendes superiors no estan contribuint en termes homologables a la resta de la UE-15.

És important subratllar aquest punt, ja que a Catalunya la insuficiència d'ingressos s'ha centrat en el dèficit fiscal que l'Estat espanyol deu a la Generalitat, un dèficit que és real i que s'ha de corregir, però que és insuficient per cobrir l'enorme dèficit de despesa pública social de la Generalitat, la qual cosa es basa en l'escassa progressivitat fiscal a Catalunya, sobre la qual el govern català té plena responsabilitat.

L'economista David Lizoain, que coneix bé la construcció del pressupost de la Generalitat, ha estimat que el Govern podria recollir fàcilment 2.300 milions d'euros mitjançant les mesures següents: 1.000 milions amb un impost finalista (que anés a la sanitat) de caràcter progressista, tal com es va fer al Canadà; 600 milions d'euros a base de gravar els beneficis exuberants del capital financer, tal com va suggerir el mateix Fons Monetari Internacional; 400 milions d'euros resultat de mantenir i no eliminar l'impost de successions; 365 milions d'euros com a conseqüència de recuperar l'impost del patrimoni, modificat per centrar-se en les grans fortunes; 150 milions d'euros mitjançant la modificació de les multes i sancions per fer-les més progressives, tal com passa en els països nòrdics, on la multa que un ciutadà ha de pagar depèn de la seva renda; 150 milions d'euros d'una taxa ecològica que consistiria en un impost de 5 euros per cada vol que sortís de l'aeroport del Prat, i 100 milions més recuperant el nivell d'imposició que les persones amb més ingressos tenien abans que es rebaixés.

A aquesta llista, que no afectaria la majoria de la població, s'hi podrien sumar altres intervencions que tampoc afectarien la majoria dels contribuents i que en canvi serien molt populars. Entre aquestes intervencions destaca la correcció del frau fiscal, molt accentuat entre les rendes superiors a Catalunya i en les grans empreses. En realitat, si els càlculs que han fet els mateixos inspectors d'hisenda de l'Estat espanyol s'apliquessin a Catalunya, els milions d'euros que no es paguen a la Generalitat de Catalunya podria arribar als 8.000. Altres mecanismes podrien ser els impostos sobre el tabac i l'alcohol, amb els quals es podrien recollir fins a 200 milions d'euros més. I una altra font d'ingressos podria ser el pagament de les mútues patronals d'accidents i malalties laborals a la sanitat pública per les despeses que ocasionen els pacients per causes laborals, que ells haurien d'abonar, i que podria assolir la xifra de 230 milions d'euros.

Per què no es consideren aquestes alternatives? La resposta és de caràcter polític. Aquestes mesures afectarien grups de la societat que tenen molt més poder polític i mediàtic que les classes populars, que són les més perjudicades per les retallades socials. Així de clar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT