Publicitat
Publicitat

RAONS

Alternatives

Parlant de les paradoxes de la globalització, l'economista de Harvard Dani Rodrik diu al seu últim llibre que la qüestió fonamental és que la narrativa bàsica predominant els darrers anys "ha perdut la seva credibilitat i atractiu". És bo que creixi el nombre de persones solvents que afirmen que ha arribat l'hora d'enfocar les coses d'una altra manera. El problema és que no hi ha cap senyal que els que tenen capacitat de decisió econòmica o política els faran cas. Rodrik construeix un nou relat amb l'objectiu de millorar l'equilibri entre mercats i governs, ara massa decantat a favor dels primers. No és cap proposta revolucionària, és simplement buscar més estabilitat. Partint del principi que els mercats funcionen millor on els estats són forts, organitza la seva proposta sobre dues idees: els mercats i els governs s'han de complementar, no s'han de substituir; el capitalisme no és d'un sol model, les nacions tenen dret a escollir les combinacions que corresponen més bé a les seves necessitats i valors.

Una mica més atrevits, Philippe Aghion i Alexandra Roulet, dos economistes també de Harvard, proposen la reforma de l'estat per fer-lo més fort de cara a la globalització. I recorden les quatre característiques d'un estat potent i al servei dels ciutadans: que inverteixi, que reguli, que garanteixi el contracte social i que actuï amb imparcialitat. Cap d'aquests quatre elements semblen figurar en el programa dels nostres governants catalans, espanyols o europeus. La inversió pública està en caiguda lliure; la seva manera de regular és desregular sempre en benefici dels que tenen més (la reforma laboral n'és l'exemple mestre); del contracte social se'n recorden poc, sempre pendents dels senyals que emeten els mercats; i la parcialitat és descarada a favor de qui té poder i diners. Els tres economistes citats tenen el valor de demostrar que hi ha alternatives, i per tant desmunten el mite que diu que les coses no es poden fer d'una altra manera. Però els poders econòmics disposen i els governants obeeixen. I així estem, almenys mentre els ciutadans no perdin la por.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT