Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Amistat impúdica

Seria divertit tornar a ser petit i redescobrir allò tant simple d'aplaudir quan una cosa t'agradava, saltar i córrer pels carrers quan estaves content, plorar a sanglotades davant la cara del que t'havia ferit i ensenyar el dolor desconsolat i impúdic, amb la tranquil·litat del que es mostra sincer i vulnerable sense avergonyir-se. Poder tornar a dir "tinc por" sense sentir-se ridícul i "t'estimo" sense que el rebuig espanti. Ser un infant un altre cop, que torna d'un viatge i quan arriba l'avió a terra, aplaudeix alleugerit i content, en un acte reflex d'alegria exultant. Poder tornar a fer soroll amb la palleta quan s'acaba el Cacaolat i riure amb la boca plena de xocolata. Capbussar-se al mar i arrebossar-se a la sorra. I fer-ho amb els amics, amb els quals havent-nos estimat apassionadament o no, es va crear el llaç de l'amistat per damunt de tot, amb els que després de viure alguna nit d'amor i sexe, queda la complicitat i el coratge de l'amistat que és l'amor veritable, perquè és només amb els amics amb qui es pot tornar a ser petit sense que la por al compromís de l'un i la del rebuig de l'altre creï un abisme insalvable.

Avui podríem ser aquest toro Osborne que, després de deu quilos de pintura negra al damunt, decideix celebrar la primavera apassionadament, fotent-se de la perversitat dels que el volen lluent per dur-lo a la sorra del patíbul. Correrem pels camps de Mallorca i cridarem que si algú vol venir amb nosaltres porti una mica d'humor, de records de la infància i una mica de vi per celebrar l'acte d'amistat com el bé més preuat.

Quanta raó tenia Epicur quan deia que més important que el que menges és amb qui ho fas, convençut de fins a quin punt l'amistat pot arribar a competir amb els meravellosos plaers carnals. L'ànima en mal estat i sense amics, no la cura cap filet de vedella.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT