25/05/2011

Amparo Moreno

1 min
Amparo Moreno

Estic compaginant el rodatge d'una pel·lícula de Ventura Pons i l'obra Visca els nuvis , o sigui que vaig cansadíssima. Avui intentaré llevar-me a les 11, fa dos dies que em llevo a les 5 i haig de recuperar son. Agafaré la meva gosseta i anirem a fer un tomb. Pararé al cafè Caracas, on cada dia, plogui o nevi, faig un cafetó. Llegiré el diari a la terrassa i tornaré a casa a deixar la gosseta. Llavors me n'aniré a la perruqueria perquè la pel·lícula m'ha deixat uns cabells amb els quals no puc anar al teatre. Quan acabi dinaré i faré una bona migdiada. Cap a quarts de set me n'aniré al Condal. Porto moltes perruques a l'obra i hi ha feina de vestuari i per amagar els micròfons. Haig de ser-hi ben bé una hora i mitja abans per poder estar preparada a temps i tenir molta paciència. Llavors comença la funció. És un goig poder treballar amb en Joan Pera, tenim molta complicitat. I això fa que puguem treballar i passar-nos-ho bé a la vegada i després es nota, perquè l'obra enamora. Si algun amic m'ha donat la sorpresa de venir, sortiré a fer una copeta amb ell o fins i tot a sopar. Anirem a l'aventura, que és la manera més maca de passar la vida, i si no, tornaré a casa. Picaré alguna cosa, llegiré guions i miraré una mica la televisió. Tot plegat fent moixaines a la gosseta, és una cosa que torna a posar els bioritmes a lloc. Quan arribo a casa estic tan excitada que no puc anar directament al llit. Abans de les dues no sóc al catre .

stats