25/03/2012

Andalusia, a les portes d'una sacsejada

2 min

L'espectacular evolució d'Andalusia és paradigmàtica de la història de l'Espanya democràtica. El sud assolellat i feliç ha experimentat un progrés material sense precedents, que ha estat possible gràcies a la doble aposta espanyola: l'europeisme i l'autonomisme. L'europeisme li ha permès beneficiar-se d'ajuts continentals per al desenvolupament. L'autonomisme li ha possibilitat construir un estat del benestar pròxim a la gent, també gràcies a les transferències de recursos provinents de les comunitats més riques. Andalusia s'ha tret en part la son de les orelles: avui el seu PIB per càpita és un 122,5% superior al del 1981.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però rere aquest aparent èxit, hi ha tendències de fons que no s'han corregit: la dificultat per crear un dinamisme econòmic propi no dependent de les injeccions externes -l'atur és ara del 31% i segueix als vagons de cua d'Espanya en renda per càpita, perquè la resta de l'Estat també ha progressat-, la incapacitat per consolidar un sistema educatiu sòlid tot i la creació d'universitats en totes les províncies -el 37% dels alumnes abandonen els estudis sense acabar la secundària-, la poca habilitat per capgirar els tòpics i fugir d'una imatge folklòrica -l'Expo de Sevilla 92 va quedar com un parèntesi de llum i de color- i la persistència de la plaga de la corrupció a gran escala i la picaresca a la menuda -atur i ERO fraudulents.

Tot plegat, sumat a la crisi general, dibuixa un panorama complicat que, en termes polítics, anirà molt probablement de la mà d'un canvi de cicle amb l'entrada per primer cop al govern autonòmic del PP, que ja governa en totes les grans ciutats. Si no hi ha sorpreses, el camp andalús també girarà ara l'esquena al socialisme i es posarà en mans de Javier Arenas. Un gir que dibuixa una sacsejada per a Andalusia, però també un futur de soledat per a Catalunya -a Euskadi el PP governa amb el PSOE-, que es quedarà sola com l'única veu discordant en l'univers de la dreta recentralitzadora.

stats