Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Andreu Martín

És un dels nostres escriptors de novel·la negra més internacionals, i acaba de guanyar el premi Sant Joan amb Cabaret Pompeya

El despertador sonarà per a la meva dona, que és la primera que saltarà del llit, i jo ho faré a continuació, quan la cambra de bany quedi buida. Immediatament després de la dutxa enviaré La parida de l'Andreu a tots els meus amics. Des de fa deu anys que cada dia els hi envio un acudit, un comentari polític, un enllaç o una cançó. Després agafaré el gos i anirem a fer una bona passejada pel barri. M'asseuré en alguna terrasseta de la Vila Olímpica a esmorzar mentre ell saludarà els seus amics. Si fos dimarts hauria anat a la ràdio, a l'espai que tinc a Ràdio 4, i després a l'Ateneu Barcelonès a donar la meva classe de novel·la. Si fos hivern hauria quedat amb algun editor, amb la meva agent literària, hauria anat a alguna comissaria a parlar amb els mossos i recopilar informació per a la meva nova novel·la, o fins i tot hauria anat al gestor o al metge. Però com que és un dijous de juliol aniré a algun xiringuito de la platja i em posaré a escriure mentre prenc el sol. Em dedicaré a rescatar alguna novel·la que hagi deixat sense acabar, o a pensar en la nova que tinc al cap, serà un western però aplicat a una multinacional de Barcelona. Dinaré amb la meva dona, i dedicaré la tarda a passar a ordinador tot el que he escrit al matí, corregir-ho i traduir-ho. La feina de l'escriptura exigeix una disciplina, si no, et perds. A les 20.00 tornaré a passejar el gos, soparem i veurem alguna sèrie, la dels Borgia o En terapia . Durant l'estiu, és una rutina ideal.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT