Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Andreu buenafuente: L'inhibidor de la mala llet

És la calidesa còmica que trenca el gel a la festa on ningú es coneix. El paio que enviaries a l'enemic per evitar la guerra in extremis . No ofèn perquè riu de tu i d'ell, de la patètica (i entranyable) condició humana. És un inhibidor de la mala llet.

El seu humor és la punta d'un iceberg. Ningú és tan divertit sense ser una fàbrica de pensaments tòxics que obliga al reciclatge permanent.

Si fa molta bondat arriba a estar prim, però el cos li demana ser rabassudet. I les ulleres, una muntura gruixuda que emmarqui la seva mirada de Woody Allen demanant a Mariel Hemingway que no marxi a Londres.

Té l'enorme mèrit de fer entreteniment per a masses sense enfangar-se, sense que sigui, alhora, embrutiment. I per fer-li el salt a aquest model hauria de fer fora de l'equip directiu d'El Terrat companys de classe dels hermanos de Reus.

Com als del Baix Camp, de vegades li agafa "com a" una cosa, però no diu "aqueta". De tu a tu parla un català més còmplice que purista, i a TV3 feia barreges que els d'Òmnium no van apreciar gens. Ell intueix (i el share no ho nega) que a certa audiència només s'hi arriba sortint de la plaça forta i entrant en terra de ningú.

Pocs han fet més per carregar-se l'estereotip de català ensopit, tancat i garrepa. Però el nacionalisme radical de totes dues bandes porta malament que encara vulgui fer d'Espanya i Catalunya un matxembrat de diàleg i bon rotllo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT