Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

Andy y Lucas

Un titular del diari El Mundo m'obliga a parlar-los de dos éssers anomenats Andy i Lucas, que formen el grup musical del mateix nom. En realitat es diuen Andrés Morales i Lucas González, i, si bé se'm fa del tot impossible definir la mena de sons que emeten amb la intenció de fer-se un lloc als 40 principals , sí que els puc dir que són, perquè ens entenguem, d'aquesta mena d'artistes motivats que canten sempre molt espatarrats, però, en canvi, amb el cul i els punys molt tancats, i que porten texans estripats de sèrie.

Preferiria anar a treballs forçats a Sibèria que escoltar gaire estona n'Andy i en Lucas, però naturalment no aspiro que tots vostès siguin tan avinagrats com jo.

Deixin-me dir, només, que entre els èxits dels dos nois que formen el duet Andy y Lucas hi ha el tema Faldas , que m'ha commocionat. Fa així: " Dudo de la gente como fundación [einy?], dudo del dinero oscuro como yo, hablo por mi, habla por ti, me confieso solo a ti. Faldas, ya no quiero faldas. Ninguna usa tus tallas ". Si la lletra els ha semblat emotiva, els puc jurar que la melodia els farà saltar les llàgrimes.

Tot això venia pel titular del diari El Mundo que m'he trobat avui al bar on esmorzo. Diu (tradueixo): "La crisi ha provocat una «neteja» al panorama musical espanyol, perquè hi havia molta «porqueria»". Que consti que les cometes no són meves, sinó del redactor, que, així, ens fa saber que la neteja i la porqueria són una metàfora.

Per si s'ho estan preguntant, els diré que aquest titular ens ha estat regalat no pas per algun alumne de Mstislav Rostropóvitx o per Tom Waits, ara que està a punt de treure un disc. Això de la porqueria i la neteja del panorama musical ho han dit ells, justament ells, Andy y Lucas.

Manel, baixa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT