Publicitat
Publicitat

Anirà així, la cosa?

Com el lector possiblement ja sap, corre la brama que les retallades del Govern a TV3 tenen una agenda oculta: afavorir el Grup Godó. Els que ho diuen asseguren que debilitant TV3 es pretén deixar espai per al creixement de 8TV com a oferta privada de televisió en català. Tot i que l'agressivitat dels mitjans de Godó els darrers dies podria reforçar la versemblança de la teoria conspiratòria, a mi em costa de creure. En televisió, i el Govern ho sap perquè no és un Govern d'indocumentats, és impossible replicar el fantàstic fenomen que hem viscut en la ràdio, amb la irrupció d'una oferta privada en català (RAC1) que ha robat oients a tothom per acabar aconseguint el lideratge d'audiència, sense que això hagi significat l'ensorrament de l'oferta pública de Catalunya Ràdio, que continua competint allà dalt.

Replicar el fenomen és impossible per un problema de costos de producció i de mercat publicitari. Per ser líder a Catalunya, TVC ha gastat aquest any uns 380 milions d'euros. Posem que una televisió privada, amb una gestió més eficient, en tindria prou amb 300 per competir pel lideratge. Vinga, va, siguem generosos, diguem que en tindria prou amb 250. Si és privada, però, vol dir que s'ha d'aguantar per la publicitat. Doncs bé, saben quins han estat els ingressos publicitaris d'aquest any de TVC, essent líder com és? Entre 75 i 80 milions. Una televisió privada generalista i competitiva en català no és viable, doncs, perquè no surten els números, com saben tots els experts. Potser sí -només potser- que un debilitament de TV3 podria afegir un parell de puntets a l'audiència de 8TV, però el resultat de sumes i restes seria un molt mal negoci per al país: la televisió en català hauria perdut el lideratge, i en canvi 8TV continuaria essent una oferta molt poc rellevant en termes d'audiència. Si hi ha conxorxa, no pot ser aquesta perquè seria una conxorxa d'enzes.

Circula una altra teoria, segons la qual en realitat estem assistint a una envestida per obligar Mònica Terribas a dimitir, eliminant així el principal obstacle per a la presa del control polític de TV3. Es tractaria, segons diuen els que ho diuen, d'una estratègia en forma de pinça al voltant de la periodista: d'una banda, una forta retallada pressupostària que forcés Terribas a haver de prendre decisions contra la seva idea de servei públic televisiu; de l'altra, l'aprovació d'una nova llei de la CCMA, en tràmit ja al Parlament, que culminaria amb el nomenament d'un nou president de la Corpo amb tots els poders executius, figura que restaria molt espai de maniobra a la directora de la televisió. Resultat de la pinça: segura dimissió de Terribas. Però és una teoria tan lletja que tampoc no ens la creurem.

En qualsevol cas, aquesta legislatura el Govern d'Artur Mas tindrà l'oportunitat de demostrar que la seva política audiovisual només està guiada pels interessos generals. Sàpiga l'amable lector que el mes d'agost del 2013 expira el termini de la concessió del múltiplex (quatre canals) que gestiona el Grup Godó des del 2003. En aquests moments, la situació dels quatre canals és la següent. Un l'ocupa 8TV. Un altre ha estat rellogat per Godó al FC Barcelona (amb autorització del CAC, al meu entendre amb bon criteri) perquè hi emeti Barça TV, cosa que tots els barcelonistes agraïm perquè ens ha permès veure la televisió del nostre club en obert. Un tercer canal s'utilitza des de fa anys perquè un ordinador emeti videoclips musicals durant 24 hores sota la marca de RAC 105. I, finalment, el quart canal Godó l'ha rellogat (també amb autorització del CAC, en aquest cas incomprensiblement) a una empresa especialitzada en telebotiga encoberta anomenada New Millenium Market. Si vostè fa zàping, es trobarà aquest subproducte televisiu amb la marca Estil 9.

La renovació, o no, d'aquesta concessió, i els termes en què es faci, seran la prova del nou. Des d'un elemental sentit de l'interès públic, sembla lògic que Godó pugui continuar amb 8TV per deu anys més, ja que hi ha invertit molts diners i a més darrerament hi aposta seriosament, de la qual cosa ens felicitem. També semblaria raonable que Barça TV pogués continuar emetent en obert (però no ho seria tant que la llicència de la freqüència no estigués directament en mans del club). I, finalment, no s'entendria de cap de les maneres que els altres dos canals no tornessin a sortir a concurs per donar l'oportunitat a altres operadors de fer-ne alguna cosa de profit per a l'espai català de comunicació. Anirà així, la cosa? Valdrà la pena comprovar-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT