Laura Serra
23/07/2012

Anna Maria Reverté: "La meva sala de concerts és el Pati dels Tarongers"

3 min
Anna Maria Reverté: "La meva sala de concerts és el Pati dels Tarongers"

De la torre més alta del Palau de la Generalitat n'ha sortit música de carilló des del 1927. Era un petit instrument per oferir concerts fins que Maria Dolors Coll va impulsar la instal·lació d'un carilló de veritat, amb 49 campanes, el 1976. És l'únic de Catalunya i l'únic de l'Estat amb activitat diària. Anna Maria Reverté (Barcelona, 1966) és deixeble de la primera carillonista del Palau i titular de l'instrument des del 1988. Per fotografiar-la, els Mossos ens permeten passejar pel teulat de la seu del govern.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Com decideix algú fer-se carillonista?

Jo visc al Barri Gòtic des dels 5 anys. Sentia la música del carilló quan tornava del col·legi pel carrer del Bisbe i pensava: "Ui, que bonic!" Però no sabia que era un instrument, malgrat que a casa meva tots som músics d'orquestra. L'any 1984 vaig llegir un article a El Noticiero Universal de la Maria Dolors Coll i vaig descobrir un instrument fantàstic.

Fantàstic, per què?

Jo estava acabant la carrera de piano i quan vaig pujar aquí i vaig tocar una tecla -toca, toca- vaig adonar-me que se sentia a tot arreu! Té molta riquesa, el so. I és un honor i una responsabilitat tocar el del Palau de la Generalitat, perquè vulguin o no vulguin, tothom t'escolta.

El carilló és un instrument poc conegut.

És el primer gran handicap que té. A Holanda i Bèlgica és més popular, perquè el primer del que es té referència és dels Països Baixos, el 1510. L'obsessió de la Maria Dolors Coll i ara la meva sempre ha sigut donar-lo a conèixer, perquè està en un lloc alt i això no hi ajuda. En els últims anys, fins i tot hem fet concerts amb altres instruments o amb orquestra simfònica al Palau. I a més, hi ha carillons mòbils. Això facilita que la gent ho pugui veure, tot i que no l'acabi d'entendre!

És un instrument de percussió que ha de tenir un mínim de 23 campanes, oi?

Sí. El del Palau té 49 campanes, quatre octaves cromàtiques, com un gran instrument de concert.

En el seu origen feia de campanar? ¿És germà del piano o de les campanes?

Del piano. A l'època medieval les torres dels ajuntaments que servien per anunciar i regular la vida quotidiana a Flandes sí que tenien aquestes campanes per fer una funció més social. Però gràcies als instruments mecànics automàtics, van veure que podien fer cançons i melodies amb el carilló i llavors es va desdoblar com a instrument de música. Al sud d'Europa, es relacionen les campanes amb la religió, però allà no: és per donar ambient a la ciutat, té una funció social i cultural.

Al Barri Gòtic se n'han regulat els horaris.

Als Estats Units els carillons estan situats en campus o parcs i tens més llibertat perquè la distància és més gran. Aquí el so queda més enganxat als edificis i, pels veïns i per les funcions del govern, des de l'inici s'ha dosificat l'instrument. Toco a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda, faig un concert d'una hora al mes i toco l'himne quan hi ha recepcions institucionals.

Quin repertori té el carilló?

Qualsevol tipus de música, encara que sembli estrany. Des de música antiga fins a música de pel·lícules, passant pel barroc, el clàssic, el contemporani o el jazz.

Costa actualitzar el repertori?

És moltíssima feina tocar cada mes una hora de música diferent. Són moltes hores. A l'arxiu del Palau tenim més de dues mil partitures, tant d'arranjaments com d'originals, i hi ha molta música nova. Ja hi ha públic molt especialitzat que demana concerts de música original per a carilló. Aquí al Palau és magnífic perquè la meva sala de concerts és el Pati dels Tarongers o la Galeria Gòtica.

Com a intèrpret és un problema no veure el públic? Ells la veuen per televisió.

És veritat, tot i que els aplaudiments se senten des d'aquí dalt, i s'agraeix. Toques per a gent que és a 20 o 40 metres de distància i toques més exagerat, però ets conscient que no estàs sola i que si t'equivoques se sent per tot arreu.

Quina és la seva rutina?

Només d'assaig necessito 5 o 6 hores al dia, però després hi ha la feina de composició i d'arranjaments, promoció de l'instrument i manteniment de l'arxiu.

On assaja?

Al costat d'aquesta sala hi ha un instrument d'estudi que és una rèplica però no té campanes sinó un xilòfon al darrere. Així me'n faig una idea. Però quan estudies l'instrument és important que sigui real, perquè pesa i té tota una altra sonoritat.

stats