Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Anna Roig

Conjuntament amb l' Ombre de ton chien , avui es dedicarà a pintar bigotis vermells a l'Auditori de Barcelona

A les 10 tinc hora a la perruqueria a Vilafranca. Així que em llevaré amb temps d'esmorzar iogurt amb cereals i un suc, imprimir els repertoris per a tots els músics, preparar el vestit, el maquillatge, les sabates i els diners per pagar el desplaçament dels músics. Llavors marxaré de Sant Sadurní d'Anoia, on visc, a la perruqueria d'una amiga, que em farà un recollit. Em passaran a buscar perquè a les 12.45 hem de ser a Barcelona per fer un acústic al programa Via lliure , de RAC 1. Quan acabi dinarem plegats però no sé on, perquè a les 3 hem de ser a l'Auditori per dir en quin lloc exacte serà cadascú a dalt de l'escenari, i així els tècnics puguin començar a treballar. Llavors tindrem tres hores per passejar, relaxar-nos i descansar. Arribaran els músics col·laboradors: un quintet de vent, un quartet de corda i Sergi Raya a l'harmònica. Repassarem el guió i picarem alguna cosa. Hi ha moltes coses per controlar i per les quals posar-se nerviosa, però no ho faré. Em sento molt bé dalt l'escenari i la gent ens dóna un suport bestial. Passa tan ràpid que penses que si al públic li ha passat tan ràpid com a mi reclamaran. Llavors anirem a la paradeta on es venen discos. És quan pots tenir contacte directe i sents coses tan maques com "et porto al cotxe", o bé que hi ha alguna nena que se sap les nostres cançons, o fins i tot una dona ens va dir que l'havíem ajudat a curar-se d'una malaltia. Aquest contacte omple molt i fa molt feliç perquè pots veure com la teva música, ara també és seva.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT