Marta Rodríguez
14/07/2015

Anne Balenghien: “Els joves musulmans es transmeten valors de l’islam com una moda”

3 min
Anne BalenghienPROFESSORA I MEMBRE DEL GRIC: “Els joves musulmans  es transmeten  valors de l’islam com una moda”

Anne Balenghien diu que després de quatre dècades de matrimoni amb un musulmà té un màster en matrimonis mixtos. Francesa de profundes arrels cristianes, va conèixer el seu marit, marroquí, a la universitat, i amb 23 anys no va dubtar a plantar-se a la tradicional ciutat de Fes. Professora de ciències jurídiques a Rabat, és membre del GRIC (Grup de Recerca Islàmica i Cristiana), que advoca per la convivència pacífica de les religions i que preveu crear una secció local a Barcelona. Balenghien ha visitat Barcelona convidada per la Fundació Joan Maragall.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

¿La seva família, catòlica practicant, no li va posar cap pega?

Només certa inquietud perquè jo era una dona que anava al Marroc. Els meus pares eren religiosos però oberts i no podien impedir que em casés amb un creient.

Com va ser l’aterratge al Marroc?

El 1972 la gent amb qui teníem contacte tenia una visió oberta de l’islam i a la universitat hi vaig trobar marroquins poc interessats per la religió, escorats cap al marxisme. La religió no era tan visible com ara. Durant el Ramadà a la universitat la gent menjava en públic, i avui està prohibit.

Quan canvia aquesta societat?

Als 80. Els estudiants islamistes es van enfrontar als marxistes, vaig veure que no ser musulmana comportava certes dificultats. Els professors laics es van fer més tradicionals i la universitat es va islamitzar. Ja no era l’espai protegit que havia conegut.

¿La convivència de parelles mixtes és més difícil ara que abans?

Ara de seguida el marit pregunta: “¿Tu acceptaràs els signes externs de la meva religió?” Quan em vaig casar era al revés, al principi tot semblava fàcil i després sorgien els problemes.

Vostè té tres fills.

Sí, i vaig descobrir que el Codi de Família estava regit pel fet religiós.

Què representa un codi islàmic?

Els fills de pare marroquí pertanyen al pare i són musulmans. El meu marit es va quedar també estranyat que el Codi se li imposés tant a ell com a mi.

Vostè no es va convertir a l’islam.

No, i tinc menys drets. No puc heretar del marit ni puc llegar als fills. Al Codi hi ha un article que diu expressament que no es pot heretar entre musulmans i cristians.

Per què hi ha tantes imposicions?

Els països islàmics encara no han fet el pas cap a la secularització, però crec que d’aquí 50 o 60 anys hi haurà un canvi. L’ocupació que fan els clergues musulmans dels espais públics obliga els laics a treballar la secularització a poc a poc.

Doni’m alguna pista.

El dret, les lleis, s’estan secularitzant, però no passa el mateix amb el Codi de Família. A Tunísia la nova Constitució ja reconeix la llibertat de consciència. I de la marroquina es va treure a l’últim moment.

¿Com s’explica que els musulmans europeus també s’islamitzin?

D’una banda, la globalització. Viuen a Europa però tenen les arrels dels seus països d’origen. Fa uns anys el món es preguntava per les classes socials, el marxisme, i ara el discurs gira al voltant de la identitat. De l’altra, quan no se senten prou integrats, quan no poden sentir-se més francesos, els queda l’islam de l’avi.

I fer el salt a les milícies?

Els radicals són una minoria però fan molt soroll. Crec que tot forma part d’una moda; de la mateixa manera que les bandes de joves es passen música o s’enganxen a la droga en col·lectivitat, ara es transmeten una manera d’entendre l’islam. Els joves veuen que el seu pare no té feina i beu, i veuen en l’islam una excusa per refermar-se com a bons homes, reforçar la seva virilitat. I això també els passa als joves conversos.

Veu una Europa islamòfoba?

A força de dir que hi ha islamofòbia estem fent que n’hi hagi. La immensa majoria de marroquins no tenen cap problema ni n’han donat cap. És un problema d’integració social, però ens és més fàcil culpar-ne l’islam.

Hem fallat en la integració?

El fill de l’ambaixador marroquí o un metge són molt ben acollits. No és un problema de religió ni de nacionalitat, és de lluita de classes, d’integració. Avui l’obrer es queixa que no és ben rebut perquè és marroquí i no perquè és pobre. Però els marroquins de les zones rurals que arriben a Casablanca per fer el salt a Europa també són mal acollits.

Les responsabilitats s’han de repartir?

Sí, els europeus diuen que no són integrables perquè són musulmans, i ells llavors continuen vivint a la seva manera. Són discursos que es retroalimenten.

Digui’m el secret perquè un matrimoni mixt funcioni.

Desenvolupar la intel·ligència i ser creatiu. Viure constantment en la diferència és una aventura.

stats