Publicitat
Publicitat

Antonella Broglia: "Fins i tot gats i gossos acabaran col·laborant"

Futur Va deixar un dia el món de la publicitat per dedicar-se a la recerca i la difusió de les noves idees que mouen el món. Ara pronostica que el futur passa per la col·laboració, que només així s'avança en un món complex

A les seves xerrades no s'hi cap. Antonella Broglia, una italiana establerta a Madrid, rastreja el món a la recerca de les idees que vénen. Diu que en un món complex com el nostre fins i tot gats i gossos s'acabaran entenent si els cal. Després de deixar la publicitat, ara aporta la seva passió a Infonomia i Co-society, les dues grans iniciatives ideades per Alfons Cornella per captar cap on anem.

O sigui que el futur és la col·laboració?

Sens dubte, els problemes del nostre món són tan complexos que és impossible que els pugui resoldre un de sol.

Però som éssers individualistes…

No és veritat, hi ha investigacions recents sobre el cervell humà que demostren que el gen relacionat amb la col·laboració és el que ha permès a l'espècie humana prosperar i seguir a la Terra. Amb l'adaptació, la col·laboració ha assegurat la continuïtat de l'espècie.

Gats i gossos també col·laboraran?

Fins i tot gats i gossos acabaran col·laborant. Si és en interès comú, si els reptes que afronten són molt grans i la situació molt complexa, les àrees de col·laboració entre enemics es fan més grans.

Doni'm un consell per ser col·laboratiu.

No es parteix d'aquí, es comença pel problema, no per la solució. Ens tornem col·laboratius quan ens adonem que el que tenim entre mans no ho podem resoldre sols. És el moment de fraccionar l'esforç, com fan amb el software lliure: molta gent escriu línies de codi i posa en comú una feina que després és de tots.

Les idees encaren mouen el món?

Per descomptat. Sempre ha sigut així i sempre ho serà, què si no?

De vegades em pregunto si no el mou el futbol…

Sí, però el futbol també són idees… La idea d'equip és una idea, la idea de guanyar és una idea, les jugades, les estratègies, tot són idees.

Veu una crisi d'idees paral·lela a la crisi econòmica?

De cap manera, qui ho diu? Al revés, jo que em dedico a buscar idees per al TEDxMadrid les veig proliferar més que mai. Estic feliçment desbordada de persones que tenen coses a dir.

Si tinc una bona idea, què haig de fer?

Tirar-t'hi de cap, veure si és el moment, si estem en el context, si tens les eines per convertir-ho en alguna cosa. Hi ha idees que són bones avui però que no seran realitzables fins d'aquí 10 anys. És important ser conscient de la idea, donar-te el permís de tenir-la.

I si fracasso?

No passa res, fracassar també és una idea. El fracàs, a qui li importa? Només a la teva autoestima i al teu ego. El fracàs és vital, mai és massa aviat per aprendre a no patir quan fracassem, a no deixar-nos cremar per la vergonya pública.

Sortirem de la crisi?

Segur, però sortir de la crisi no és un concepte que m'agradi. Hem d'aprendre de la crisi, reformar-nos totalment, refundar-nos. Ja ho estic veient: neixen nous models econòmics, basats en la col·laboració, hi ha més cooperatives. No passaria si no fóssim on som.

¿Hem de marxar del nostre país a la recerca d'oportunitats?

Segur. Però no només perquè aquí no n'hi ha sinó perquè és molt bo anar pel món. Jo sóc italiana i he vingut aquí. Sempre seré més rica, aprendré més i la meva ment serà més àmplia per haver fet el pas. Ens interessa que tots els joves vagin a fora.

¿Els xinesos ens passaran per davant algun dia?

No sé què passarà, si aniran per davant o per darrere. Però tinc clar que si la Xina vol respecte internacional, se l'ha de guanyar. Cal que evolucioni en drets humans, llibertat d'expressió i medi ambient.

Per què cada dia tinc menys temps?

Perquè estàs mal organitzat! Perquè tens poques passions i perds el temps segurament a les xarxes socials. Si tinguessis interessos de debò, sinapsis que et succionessin, no perdries el temps en altres coses.

A vostè què la té succionada?

L'amor, immergir-me en un altre ésser humà per veure què hi ha, quines són les seves sensibilitats. El teatre, faig d'actriu, i la meva feina a TEDxMadrid i Ashoka.

Confessi's, és col·laborativa?

En general sí, però no es pot ser-ho sempre i tot el dia. De vegades sóc col·laboradora i de vegades em tanco en els llibres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT