Aprofitar l’espai o més ciment a la mar

PalmaPalma necessita un port completament nou o hi ha empreses de construcció que necessiten que algú s’endeuti per valor de 550 milions d’euros i després ja ho veurem? L’Autoritat Portuària de Balears, amb Alberto Pons al capdavant, defensa que cal crear un port nou perquè l’activitat econòmica de Balears, que depèn completament de la seva porta a la mar, ha d’ampliar-lo si no vol tenir problemes de creixement a mitjà termini.

Ara bé, només els enginyers de camins, canals i ports es mostren a favor de l’actual projecte, que té com a principal actuació la construcció d’un nou dic exterior de 254.000 metres quadrats. El degà del col·legi, en un debat realitzat aquesta setmana a la Cambra de Comerç, quan li preguntaren pel suport a una obra tan gran, va afirmar que admetia que hi havia “temes molt importants per resoldre, com el seu impacte”. “Hem de saber quina muntanya voldríem enterrar dins la mar”, hi va afegir.

Amb tot, la realitat és que la resta de col·legis professionals, empresaris i societat civil asseguren que el pla director d’aquest nou port que Pons i el seu equip impulsen implica “un impacte paisatgístic i ambiental innecessari, desorbitat i sense sentit”, amb paraules del degà dels arquitectes, Joan Morey.

Necessitats i oportunitats

A diferència d’altres ocasions, en les quals una macroinfraestructura ha caigut damunt les espatlles de la població sense debat ni estudi previ, en aquest cas sembla que l’Autoritat Portuària té clar que una actuació d’aquesta envergadura mereix un diàleg i trobar el consens.

L’entitat gestora del port afirma que els vaixells de creuers, per exemple, han crescut, amb més de 50 metres d’eslora, en quinze anys, i ara poden arribar a transportar 6.000 passatgers. Ara bé, al mateix argumentari Ports admet que les xifres “es mantenen”. De fet, entre 2008 i 2014 el nombre de viatgers regulars ha passat de 5,4 milions a 6,3 i el de creueristes, d’1,3 milions a 1,6. Fins i tot en el cas de les mercaderies, la crisi ha fet que passin de 4,1 milions de tones a 2,9.

Antoni Mercant, el delegat de Trasmediterránea, un dels millors clients que té Ports de Balears, ho té clar. Assegura que el projecte actual és com “la carta dels Reis dels meus néts”. Demana una actuació d’una mida molt menor i més “realista” i hi aporta les seves dades: “Actualment entren 600 tràilers al dia, hi ha 10 quilòmetres en fila d’equips de transport, però durant la crisi eren 800. Ens trobam en el punt més baix, però en els propers anys, com a molt, calcul que creixerem un 20% i, per tant, s’ha de pensar en termes racionals”, afirma.

Trasmediterránea, que transportà 813.000 persones el 2014, 90.000 més que el 2013, aprofita per recordar que no estan gens còmodes respecte de la seva ubicació actual, “perquè hem d’operar a tres punts diferents i això és un caos”. “Precisament una reorganització del Port seria la millor reforma que s’hauria de plantejar”, sentencia.

Millorar l’aprofitament

‘Reorganització’, una paraula que repeteixen també la majoria dels operadors portuaris com a alternativa a una macroampliació. La demanen, per exemple, els professionals que omplen els escars i les zones portuàries per arreglar-hi embarcacions. José Maria Campuzano, conseller delegat d’IPM, un dels grups empresarials més importants de manteniment i reparacions d’embarcacions, assegura que “actualment el nostre sector té un potencial de creixement enorme, però es podria produir dins els espais del moll Vell. Només ocupam un 29% del total de la superfície disponible. Amb un procés de reordenació, podríem aconseguir 260.000 metres quadrats”. Aquesta és concretament la superfície del nou dic exterior que projecta Ports.

El degà del col·legi d’enginyers navals, Francesc Sastre, després d’estudiar a fons “l’activitat portuària actual” i fer una projecció de necessitats, també coincideix que seria molt més assenyat pensar com aprofitar millor els espais. Això sí, una de les prioritats que al seu parer cal afrontar és “una estació marítima de creuers”, pel volum que està assolint aquest segment dins l’activitat del port.

El GOB, per la seva banda, assegura que una macroampliació del port de Palma és un “perill” i qüestiona que els megaiots i l’aposta per l’increment constant dels creuers “proporcionin beneficis a la Comunitat, ja que fan estades molt curtes en les quals aprofiten per abocar residus i carregar aigua potable”.

Zona d’oci

El dic exterior té una oposició pràcticament unànime, però un dels altres elements que no acaben d’agradar a molts col·lectius és la conversió d’un gran espai del moll en una àrea d’oci. El degà dels arquitectes, Joan Morey, considera que “no té sentit posar un gran centre comercial al moll ni fer-hi una zona d’oci. El port té els seus usos i estam cansats de demanar que es revitalitzi el passeig Marítim. El moll ha de complir la funció per a la qual fou concebut i els altres usos s’han de fer a la ciutat. Així s’estalviaria un projecte molt impactant que desfiguraria l’actual façana marítima, un patrimoni bàsic de la ciutat”.