Aprofitem el 2015
És probable que el 2014 quedi com l’any en què l’autosuficiència energètica dels EUA va obrir un nou escenari geopolític. Baixa el preu del petroli i se n’albiren les primeres conseqüències. Putin havia intentat tornar l’orgull patriòtic als russos, fent seu el passat comunista i la tradició religiosa ortodoxa i recuperant l’ànima imperial. Però per culpa del gas, el petroli i les sancions per Ucraïna, els números no li surten. La reconciliació entre Cuba i els Estats Units és possible perquè els cubans poden perdre aliats i els americans hi veuen una oportunitat. “Tots som americans”, va dir Obama, i no era un compliment banal. Al Pròxim Orient els EUA busquen noves aliances i menys compromisos. Caldrà veure com el petroli repercuteix en les funestes distopies de la península Aràbiga. L’enduriment ideològic de la Xina no és casual, mentre Europa fa de la impotència un espectacle. Els europeus assistim a una guerra econòmica interior en la qual, com diu Emmanuel Todd, sembla com si Alemanya estigués disposada a portar-nos al suïcidi un cop més.
Del global al local. Tres manifestacions a Catalunya de centenars de milers de persones, des del setembre del 2012, han culminat amb el 9-N, desafiament directe a les institucions espanyoles. El sobiranisme es troba ara amb l’enorme dificultat de transformar aquesta demanda en una nova legalitat. El context és la crisi del règim polític espanyol, simbolitzada per l’abdicació del rei Joan Carles. La retirada d’un cap d’estat sempre té conseqüències polítiques perquè mai és gratuïta. Els problemes de família van ser la causa immediata. Però eren representatius de les deficiències del sistema polític: allunyament de la realitat, crisi de representació, corrupció estructural, tancament institucional bipartidista, pes asfixiant de l’executiu sobre el conjunt de l’Estat, manca d’autonomia de la política. La crisi ha fet emergir una societat desigual, fracturada i indignada. El 2014 deixa una crisi social profunda, la ruptura del bipartidisme i la qüestió catalana. El 2015 hi haurà tres convocatòries electorals que han de marcar els camins de sortida. I cal aprofitar-les.
