11/10/2011

Apronòmia

2 min

Ahir, en aquests papers, un magnífic i imprescindible article del lingüista Marià Pou ens advertia d'un fenomen. "La progressiva i imparable desaparició dels anomenats pronoms adverbials ( en , hi )" en la llengua de Xavi. I com a bon lingüista hi posava un nom: apronòmia .

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Recordo que fa temps, al programa de ràdio d'en Bassas, amb en Quim Monzó i l'Anton Maria Espadaler vam posar en marxa una campanya a l'estil de les de SOS Racisme. Es deia "SOS Pronoms" i el lema era "Sisplau, no em feblis" o "No feblis el meu amic". Durant la campanya, uns policies lingüístics passejaven per Barcelona i si per ventura sentien algú que encara deia algun pronom, se l'emportaven a la presó. La campanya va donar uns resultats excel·lents i ara ja tenim els pronoms pràcticament eradicats. "Tens hora?", preguntes. "No, no tinc", et contesten. Hi haurà qui dirà que en Pou exagera i que jo, per seguir-li la corda, també exagero. Si voleu exemples, us en poso només un, doncs. Als punts de venda de l'ONCE hi ha escrit un eslògan que fa: "Tu guanyes, tots guanyem", en lloc de "Tu hi guanyes, tots hi guanyem". Se suposa que en aquesta empresa deuen tenir-hi correctors i lingüistes. No s'exposarien a cometre errors ortogràfics en una campanya. De manera que hem de pensar que així, sense pronoms, els deu semblar "més fresc", "més col·loquial", "més desenfadat". Fa uns anys, això es feia per ignorància de l'idioma. Ara es fa per ignorància de l'idioma i també per no semblar refistolat. Els nens, a casa, diuen "no en tinc", però no se'ls acudirà de dir-ho davant dels seus amics, perquè no volen que els diguin friquis. És com el color carbassa. Dius "color carbassa" en lloc de "color taronja" i es pensen que fas servir preservatius de budell de cabra. Potser que en homenatge a Halloween en comencem a dir color jalouí .

stats