Publicitat
Publicitat

Apujaran l'IBI els ajuntaments?

L'IBI és el principal impost municipal. Segons dades del 2009 a Catalunya els drets liquidats van suposar uns 2.022 milions d'euros, xifra que representa el 18% del total dels ingressos municipals i el 59% de la recaptació de tots els impostos municipals.

Es tracta d'un impost idoni per als ajuntaments ja que la seva base imposable és immòbil: els immobles no poden emigrar cap a altres territoris com sí que pot fer la resta del capital. A més, tenint en compte que els principals serveis que tenen l'obligació de prestar els ajuntaments són serveis a la propietat immoble (enllumenat, abastament d'aigua, clavegueram, neteja viària, pavimentació de les vies públiques, etc.) és del tot raonable gravar-los. Això fa que la imposició municipal sobre la propietat immoble estigui estesa a la gran majoria de països de l'OCDE, i és l'única figura impostiva local en països de tradició anglosaxona. Un altre argument a favor és que l'IBI és un impost amb una recaptació molt estable en el temps -no depèn tant del cicle econòmic com altres impostos municipals, ja sigui el de construccions o el de vehicles-, la qual cosa dóna una garantia d'estabilitat dels recursos.

Els tipus impositius de l'IBI per a immobles urbans els escullen els ajuntaments entre un interval que va del 0,4% a l'1,1% i, a més, els ajuntaments podran augmentar el tipus fins a un 0,2% més si compleixen una sèrie de requisits.

El gran problema d'aquest impost no és tant el tipus com la base imposable. Aquesta base està configurada pel valor cadastral, que és una estimació del valor de mercat de l'immoble. Doncs bé, hi ha municipis que fa més de quinze anys que no han fet revisions cadastrals (alguns més de vint) i, òbviament, el valor dels seus immobles està molt allunyat del valor de mercat. En la recaptació aquest tema no és tan greu, perquè el municipi aplicarà tipus impositius més elevats. El problema és el fet que la subvenció que els municipis reben de l'Estat afavoreix els que no han dut a terme la revisió cadastral i apliquen tipus més elevats. Això és així per dos motius. D'una banda, com que una part de la subvenció es distribueix inversament a la capacitat fiscal i aquesta capacitat es mesura mitjançant el valor cadastral del municipi, els municipis amb uns valors cadastrals més baixos surten més beneficiats. D'altra banda, una altra part de la subvenció es distribueix tenint en compte l'esforç fiscal, el qual es mesura pel tipus impositiu aplicat. Tal com s'ha dit, els municipis que no han revisat el seu cadastre apliquen normalment tipus més elevats per obtenir el mateix nivell de recaptació que un altre que sí que l'hagi revisat. Així, la subvenció els torna a premiar, ja que s'entén que com més nivell de tipus impostitius més esforç i, per tant, més subvenció. A més, el valor cadastral s'utilitza també com a criteri de valoració dels immobles en altres impostos com per exemple en l'IRPF o en l'impost sobre patrimoni. Una infravaloració del valor cadastral suposa no només una reducció del potencial recaptatori d'aquests impostos sinó problemes d'equitat entre ciutadans que tinguin una propietat amb el mateix valor de mercat, perquè pot ser que una estigui en un municipi que hagi fet revisió cadastral recentment i l'altra no.

Entre les mesures urgents acordades en el consell de ministres del dia 30 de desembre s'estableix l'aplicació transitòria i excepcional durant els exercicis 2012 i 2013 d'un increment del tipus impositiu de l'IBI per als immobles urbans. Aquest increment és progressiu en funció de l'últim any de revisió cadastral. Així, per als municipis que no han revisat els seus valors cadastrals des de l'any 2002 l'augment és del 10%, per als que ho van fer entre el 2003 i el 2005 és del 6%, entre el 2006 i el 2008 és del 0% -per no penalitzar aquests immobles, atès que va ser en aquest període quan es va assolir el nivell màxim dels preus de mercat- i per als municipis que van fer la revisió entre els anys 2009 i 2012 l'increment és del 4%.

Aquesta és una mesura que ha agafat per sorpresa els ajuntaments, ja que la majoria ja tenen aprovats els pressupostos i les ordenances fiscals per al 2012 i, per tant, en aquests moments tenen el problema de com aplicar aquesta sobreimposició. A més, en molts municipis catalans, per fer front al deteriorament de les finances municipals han optat per augmentar força l'IBI l'any 2012. En alguns casos l'augment del tipus és pròxim al 10%, amb la qual cosa, l'augment addicional podria arribar a suposar increments de fins a un 20%. Però tenen la preocupació que si renuncien a aquests ingressos extres que els ofereix el govern, després l'Estat els redueixi la subvenció que reben amb l'excusa que no han aprofitat la possibilitat que els oferia aquesta mesura.

En resum, es tracta d'una mesura que reflecteix una clara manca de lleialtat institucional de l'Estat cap als ajuntaments, és precipitada i no ataca el veritable problema de l'impost, que és la determinació de la seva base imposable. Però amb tot, els ajuntaments no tindran més remei que introduir-la, perquè sembla que el que hi ha al darrere és una reducció de la subvenció que l'Estat atorga als municipis. D'aquesta manera l'Estat reduirà el seu volum de dèficit a costa dels contribuents de l'IBI. La idea de fons és que els ajuntaments han d'obtenir més ingressos dels seus conciutadans i menys de l'Estat. La previsió és que es recaptin 918 milions d'euros addicionals.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT