Publicitat
Publicitat

Carta a Joan Laporta

Ara i aquí

El meu amic i jo hem construït una ficció telefònica que es diu La Fàbrica d'Arguments. És una empresa que només existeix en les nostres converses pel mòbil i que es dedica a assessorar personatges públics en la seva presa de decisions. O ell em truca a mi o jo el truco a ell i entre els dos elaborem un informe telefònic immediat, com si ens l'hagués demanat el seu protagonista.

En el seu cas, La Fàbrica d'Arguments va donar resposta, ara fa un any, al dilema que vostè tenia: fer o no fer el salt a la política quan deixés el Barça. Rotundament no, va contestar La Fàbrica d'Arguments. Al senyor Laporta li convé retirar-se una temporada de la vida pública, va ser el diagnòstic.

Es basava en tres intuïcions d'allò que podria passar en el futur. Primera: si vostè hagués deixat el càrrec i hagués tornat exclusivament a la seva activitat privada com a advocat, només s'haurien recordat les grans coses que va fer com a president del millor Barça de la història. En la seva absència, el mite Laporta s'hauria anat fent gran. Segona: a vostè ja li anava bé que després del tripartit, manés Convergència i que, a pesar del canvi, Catalunya no pogués avançar en el camí del dret a decidir. D'aquesta manera, vostè es podria acabar presentant a les eleccions del 2014 com a salvador del país, tal com va fer amb el Barça després de Gaspart. I tercera i última: vostè hauria d'aprofitar aquests quatre anys per acabar de formar-se en el terreny de la política i per estar a punt per al dia que arribés la seva hora.

La Fàbrica d'Arguments és senzillament un joc telefònic. Ni el meu amic ni jo no li vam comentar aquell informe. Em temo que tampoc ens hauria fet gaire cas. Quan li parlen de plans a quatre anys vista, es deu avorrir només de sentir-ho. Tot ha de ser ara i aquí. Del futbol a la política. De la Generalitat a l'Ajuntament. D'unes eleccions a unes altres. Sempre en competició. L'últim informe de La Fàbrica d'Arguments, ara i aquí, és molt més concís: per més tocat que estigui, que ningú no el doni per mort. Té set vides com els gats i només n'ha gastat dues. De moment.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT