Ara és l'hora de sortir al carrer de sol a sol

Fa set dies celebràvem una lluna pleníssima, i avui ens despertem sabent que hem perdut una hora de son per guanyar-nos el sol, que per a alguns és guanyar-se el cel, perquè allargar els vespres i poder ocupar els carrers té molt de paradís recuperat. Mai no he aconseguit entendre, i en som uns quants, la influència real sobre l'estalvi energètic d'aquesta mesura horària que arriba amb premeditació i nocturnitat. Ja ni ho intento, em limito a entristir-me a la tardor, malgrat el consol de dormir una horeta de propina, i a celebrar-ho a la primavera, entre badall i badall forçat per les criatures de casa, que tenen rellotge propi i et desperten puntualment al seu horari, fàcil de distingir perquè sempre és el contrari que el teu. Tant se val: l'autèntica mesura energètica d'avui és la injecció d'energia renovable positiva en la gent que s'aixeca amb un somriure sabent que aquesta tarda de diumenge serà més llarga i alegre. Com si el dilluns trigués més a arribar. Aconseguir que tanta gent agafi moral perquè ja endevina l'estiu a la cantonada no té preu. I millor que no en tingui, que no el podríem pagar. Adéu a la imatge trista dels fumadors que ocupaven les terrasses d'hivern enganxats a unes estufes sospitoses i inquietants. Benvingut l'espectacle de passejar, deixar-nos encomanar l'alegria i asseure'ns a fullejar un diari amb molta grapa, que no se l'emporta el vent.