Publicitat
Publicitat

"Ara sóc més lliure"

41 anys. No va al perruquer. És director de teatre però podria haver sigut vigilant nocturn de pàrquing. Hiperactiu. Competitiu. I insatisfet. Però feliç. Capaç de dormir a qualsevol racó i fidel a la migdiada. Es belluga bé en el caos i viu l'aquí i l'ara. Li agrada el pòquer i després de dirigir el Teatre Lliure durant vuit anys, ara, plega.

Arriba amb Harley. Ni neta, ni abrillantada, ni tunejada. Ell, al damunt, impecable. I de negre. Fosc com la nit. T'agrada tant el negre com la nit? Abans sí, ara ja no: em sembla que ja l'he gastat tota, la nit. No surts? No. I quan sortia em sentia malament: a partir de certa hora, patia. Me'l miro i no veig cap rastre de desgast. Què té el dia que no té la nit? La nit és totalment artificial: una autèntica ficció. Clar i contundent: i per ficcions, l'Àlex Rigola ja té el teatre.

Fet 1. Viu per treballar i, com que no para, corre el risc que el fotin fora de casa. No t'hi quedes mai a descansar? Sí, però em sento malament: noto un sentiment de culpabilitat enorme. L'Àlex és de la classe de nois que ha triat una feina que és una opció de vida: Sabies que volies ser això que ets? No. Primer volia ser paleta, després astronauta i finalment informàtic. I què va passar? Que no tenia voluntat de deixar-m'hi la pell. Com a director, ets ambiciós? Sí. Sóc competitiu amb mi i amb els altres. M'agrada jugar i guanyar. Envejós? Gens. No crec que perquè a un li vagi malament, a tu t'ha d'anar millor.

Fet 2. L'Àlex és un paio íntegre que escup veritats com catedrals a la cara i al teatre. Hi ha molts cops de colze a la professió? N'hi ha, però són enganxades innocents. No hi ha malícia? Hi ha gent dolenta, però són pocs. És més aviat per la passió que la gent s'escalfa ràpid. Tot és culpa de l'entusiasme? I de la tensió: un actor firma contractes de tres mesos, cosa que vol dir que cada trimestre està exposat a l'atur. I això genera molta tensió. És per això que tu vas deixar de ser actor i et vas convertir en director? No. Ho vaig deixar perquè vaig veure a temps que era un dels pitjors actors d'Europa.

Fet 3. L'Àlex fa silencis llargs i, quan riu, ho fa fort. Què tens de passional, tu? Diuen que quan vaig néixer em van amputar la mà dreta i la mà esquerra. Què vols dir? Que no tinc cap mena de control: dic les coses molt directes i sóc molt exigent. Amb tu també? Sí. Sempre estic insatisfet, que no vol dir que sigui infeliç. I la crítica com la portes? No m'agrada que sentenciïn en lloc d'opinar. Però que parlin de mi encara que sigui malament? Sí, per què no.

Fet 4. Àlex, tu mires mai al passat? No és que el miri, és que el porto. Una persona està feta de la seva història. El teatre també? No. El teatre és el present. És l'aquí i l'ara. T'has de comunicar amb l'espectador d'ara, no amb el de fa cinc anys ni amb el que hi haurà d'aquí cinc anys. El teatre, perversament eteri: Fantàstic o terrible? Totes dues coses. Però treballar mig any amb una cosa que només es veurà tres dies, és una putada no? Sí. L'avantatge és que si no és bo, aviat haurà passat. T'has aixecat mai tu d'una obra i has marxat? Aquí no. A l'estranger, sí. I aquí ho hauríem d'aprendre a fer: som massa respectuosos.

Fet 5. L'Àlex Rigola, ara, té menys cabell però més idees, i després de dirigir el Teatre Lliure de Barcelona durant vuit anys, aquesta temporada plega. Et sents més lliure ara que ho deixes? Sí. I tu com ets, lliure i què més? No ho sé. Evito fer-me aquesta pregunta. No fos cas no m'agradi la resposta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT