Publicitat
Publicitat

Ara sí que arriba l'Espanya plural

Ves per on, José Luis Rodríguez Zapatero no se n'anirà sense dur a terme la seva reforma constitucional. No és la que Zapatero inicialment pensava, però ja se sap que la vida té sorpreses.

Quan va arribar al poder, l'aleshores triomfal líder socialista somiava convertir Espanya en un estat federal i, evidentment, en paradigma i ensenya de l'estat del benestar en la seva versió més de nord enllà, on diuen que la gent és rica, culta, desvetllada i feliç. Però ara, en el seu crepuscle com a governant, s'haurà de conformar a deixar-la reduïda a un bloquet radial i centralista, amb les prestacions socials retallades fins al voraviu, llesta i a punt perquè don Mariano i els seus mariachis dediquin els anys següents a la gran liquidació per tancament de l'estat de les autonomies. Ja se sap, es comença -com ara- per limitar la capacitat de maniobra financera de les comunitats autònomes i se segueix per involucionar cap a l'estat jacobí pel qual coincideixen a sospirar, des de la Loapa, tant el PSOE com el PP.

D'altra banda, no deixa de ser divertit que, després de trenta anys de denegar categòricament tota reforma constitucional demanada per nacionalistes i altres herbes perifèriques, els dos grans partits espanyols es posin ara d'acord per fer-ne una d'exprés, que enllestiran en un parell de mesos. N'hi ha hagut prou que ho demanessin França i Alemanya, amb la crisi com a pretext inqüestionable. Podem anar rescatant el lema aquell de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Ara sí que en tindrem, d'Espanya plural.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT