Ara toca Catalunya Ràdio!

La polèmica per la retirada de la publicitat a Catalunya Ràdio no és nova. És un ritornello que no per conegut es fa menys enutjós. Els defensors de la supressió de la publicitat en els mitjans públics han esgrimit sempre el greuge que suposa tenir dues vies de finançament: a través dels pressupostos públics i a través de la publicitat. En el cas específic de Catalunya Ràdio, a més, l'explicació passa per constatar que aquesta publicitat potser tenia algun sentit abans, quan no hi havia iniciativa privada. Però ara que la ràdio en català és un dels mitjans en què la llengua pròpia té una proporció més elevada (57,4%, segons el Baròmetre del novembre), la publicitat de Catalunya Ràdio es veu que entorpeix, interfereix, el compte de resultats de la ràdio privada en general. I d'alguna emissora més que d'altres en particular. Cherchez la femme .

No m'estendré en consideracions conjunturals, perquè això ja s'ha esmentat a bastament. L'última ocasió, aquesta setmana mateix el portaveu del Govern, Francesc Homs, en el sentit que, en època de crisi, seria absurd prescindir d'aquests ingressos publicitaris. Però sí que m'agradaria recalcar la importància i el valor de la publicitat a Catalunya Ràdio, perquè només és d'aquesta emissora que estem parlant. Si Catalunya Ràdio no hagués existit, s'hauria pogut donar el cas d'escoltar continguts de ràdio en català per una banda i la publicitat en castellà per l'altra. Les raons ens les sabem de memòria: "És que és com s'ha fet sempre, és que així ho volen els anunciants, és que d'aquesta manera ho entén tothom, és que..." Gràcies a Catalunya Ràdio aquest país ha pogut compondre una programació radiofònica amb tots els elements que li són inherents. Si desapareix un dels baluards principals que sosté el català en la publicitat radiofònica, desapareixerà la poca autoritat moral que queda en aquest camp a l'hora de suggerir a l'anunciant que ho faci en la llengua pròpia del país. El més trist és que es demana aquesta supressió quan el pressupost publicitari de Catalunya Ràdio no es correspon amb la seva xifra d'audiència. És clarament inferior al que hauria de ser. Possiblement per una gestió comercial displicent, per fer servir un eufemisme entenedor. ¿És d'això del que té por la competència privada de Catalunya Ràdio? ¿Té por que algun dia hi torni a haver una bona gestió comercial i aleshores se'n ressentin de debò? Però és que, a més, aquesta demanda és molt etèria, i mai més ben dit. Enlloc està escrit que el que deixi d'ingressar Catalunya Ràdio hagi d'anar necessàriament a la ràdio privada en català. El més segur és que aquesta publicitat es dispersi o bé entre la ràdio convencional en castellà o bé entre altres mitjans. Inevitablement hi haurà una part que directament es perdrà.

En la majoria de països trobem la ràdio pública en l'inici i la posterior evolució d'aquest invent. Els sistemes per finançar-la són tan variats com ho són els territoris on va créixer aquest mitjà de comunicació. Des del pagament íntegre amb fons públics fins al finançament mitjançant una taxa per aparell, passant per donacions a càrrec dels oients, com és el cas dels EUA. A Catalunya la ràdio pública no va tenir una evolució normal, per la senzilla raó que no n'hi va haver fins a l'any 1983 (exceptuant el període en què Ràdio Associació va tenir aquest caràcter, entre el 1936 i el 1939). Quan es crea Catalunya Ràdio, la raó principal és contribuir a la normalització de la llengua pròpia. És a dir, la raó última és donar a l'oient l'oportunitat d'escoltar ràdio; ràdio normal però en català. I la ràdio normal és indestriable de la publicitat. I això que avui ens sembla tan evident, el fet que si la ràdio és en català la seva publicitat també ho serà, abans de la creació de Catalunya Ràdio no ho era gens. És més, tan sols els que es dediquen als mitjans de comunicació en català (tant públics com privats) saben el que és haver de remar a contracorrent per tal que la publicitat sigui en català i soni tan autòctona com sigui possible. Això és francament difícil quan la major part de campanyes s'han pensat (per raons històriques) en un altre idioma i, per tant, tot sona a traducció. Rebutjar l'ajut de Catalunya Ràdio en aquesta batalla, i argumentar que no cal que es financi amb publicitat perquè la ràdio privada en català ja fa aquest paper, és tant com demanar que ja no cal que existeixi. Potser sí que actualment Catalunya Ràdio no es troba en el millor moment, però si desaparegués o hi hagués la mínima intenció de disminuir conscientment la seva magnitud, hauríem retrocedit diverses dècades. I això aquest país no s'ho podria permitir . Baix cap concepte...