Art contemporani, Àfrica oblidada, Miquel Barceló
Des de les avantguardes de principis del segle XX, una rica tradició uneix l'art contemporani amb la premsa. Els pioners que van revolucionar les arts plàstiques, començant per Picasso i seguint per tants d'altres, van anar a buscar inspiració a l'Àfrica i alhora van incorporar retalls de lletra impresa en paper de diari als seus collages, quadres i escultures. Era la suma d'art primitiu i noves tecnologies per renovar la tradició. Aquest binomi s'ha mantingut al llarg del segle XX i ha saltat al XXI.
Cent anys després, l'Àfrica, font d'inspiració encara avui, continua sent una gran desconeguda, el continent pobre i oblidat, explotat i, en el millor dels casos, abandonat a la seva sort. I com tot el que és desconegut, genera por i estranyesa, però també simpatia i interès en les ments més inquietes. Amb l'art contemporani passa una mica el mateix: com tot el que no s'entén, activa el recel com a mecanisme d'autodefensa, però també la curiositat dels que no tenen por a experimentar coses noves cada dia.
En aquest ARA tan especial d'avui hem volgut contribuir a trencar aquestes pors absurdes cap a l'art contemporani i cap a l'Àfrica. I ho hem fet de la mà de Miquel Barceló, un artista enamorat del continent negre -on passa llargues temporades i fins i tot hi té casa- i àmpliament reconegut en els circuits internacionals. Si per als artistes de fa un segle la premsa era sinònim de novetat i modernitat, ara un diari de paper és un objecte quotidià en procés de reinvenció. Avui, amb l'entusiasta participació de Miquel Barceló, fem un pas en aquest procés de tornar a donar valor al diari de paper per convertir-lo, per un dia, en una obra d'art democràtica, a l'abast de tothom.
