Art patri i herois silenciosos
Quan l'estiu passat la consellera Rigau es va comprometre a promocionar la llengua i la literatura catalanes als instituts per reduir l'analfabetisme i de retruc enfortir el sentiment nacional, alguns il·lustrats se li van llançar a sobre: que si les llengües no coneixen pàtries perquè el temps de la literatura nacional ja està superat, que si només una educació universalista pot formar persones lliures i que si tota la llista de proclames dels savis catalans que van marxar a Europa a estudiar mentre uns altres menjaven merda a la Barcelona de finals del franquisme.
Per això m'ha fet gràcia que el ministeri d'Educació de Hessen hagi reforçat la llista de clàssics alemanys per al batxillerat. "Encara que la llengua i el sentit del Faust siguin complicats -declarava fa poc la ministra-, els nostres xavals han d'entendre qui és el poeta alemany". Segur que hi ha millors mètodes per honrar un autor que fent empassar als nens els seus textos més impossibles, però mostrar la continuïtat de les llengües i les nacions a través de les grans obres és lícit i per mi convenient. Sobretot aquí, que ens fan creure que el català és un invent de Bonaventura Carles Aribau i el catalanisme de la Lliga Regionalista.
Comparteixo per tant la visió de la consellera, però carregar la literatura de missió patriòtica mentre va circulant un discurs polític acomplexat és estèril i exculpatori. El primer que podria fer Educació, per exemple, és facilitar la feina als professors de català, que han de controlar l'analfabetisme amb dues hores de llengua setmanals i fer menys detestable la lectura explicant obres com Els fruits saborosos , inaccessible pels xavals. Això sí que són heroïcitats. I molt més silencioses, per cert, que les dels il·lustrats que ens honoren amb llur mirada universal i llurs teories de l'art apàtrida.
