Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Artesans des del 1901

ABarcelona, al carrer de Viladomat, just abans d'arribar a Mallorca, hi ha un establiment que es diu Forn del Cel. El conec perquè fa uns quants anys vivia per la zona i hi anava a esmorzar sovint. Les treballadores de l'establiment eren argentines, i la mestressa, jo diria que andalusa. Ara ha canviat d'amos i de treballadors, que són tots xinesos. Al davant també hi ha un forn que també el duen xinesos. Aquest és força nou. Allà, abans, hi havia una botiga de lavabos que va plegar. A la porta del Forn del Cel hi ha un d'aquells ginys en forma de locomotora, de cuc, de barrufet o de cotxe, que es posen en marxa quan diposites un euro a la ranura, i que serveixen perquè els nens hi pugin (com es deuen dir?). A la pissarra, també a l'entrada, hi ha els preus del pa i dels croissants (en espanyol). A la paret, un cartell de metacrilat. Hi diu "Forn del Cel. Pastissers i forners des del 1901".

Sempre s'ha fet, això de fer constar a la paret d'un establiment l'any que va ser inaugurat. Demostra la solera del local. Et fa saber que s'han mantingut, que no ha plegat com els de la botiga de lavabos que els deia. I si no ha plegat tu ja entens que deu ser perquè han sabut fer la feina. Ara bé, jo diria que el cartell té sentit quan els amos del local són fills o néts dels amos primigenis. Quan figura que al local el sistema de treball "ha passat de pares a fills". Quan figura que, pel centenari de l'establiment, poden venir els de la tele a fer-te una connexió entranyable. Tindria sentit que els amos d'un basar xinès escrivissin a la paret "Venent coses a un euro des del 1992". Però quin sentit té que el Forn del Cel et faci saber que va ser inaugurat l'any 1901, ara fa 91 anys, si resulta que en tot aquest temps ha canviat diverses vegades d'amos, d'idioma amb el qual dirigir-se als clients i, sobretot, de mètode panificador?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT