Artur Mas: realisme polític, desencís català
El president espanyol, Mariano Rajoy, investit de majoria absolutíssima i escurat de butxaca, escoltarà avui educadament el president català, Artur Mas, que governa en minoria amb els vots del PP i que, a més de tenir les butxaques encara més escurades, no té capacitat de maniobra per omplir-les. Des d'aquesta extrema debilitat, el president Mas, conscient que ara no pot arrencar res de concret, plantejarà al president Rajoy un canvi de relació per al futur entre Espanya i Catalunya, un canvi de clima.
Si tenim en compte la paralitzadora asfíxia financera de la Generalitat i la dura política d'austeritat que se n'està derivant. Si tenim en compte com s'ha aturat el tímid pas que s'havia de fer cap a una gestió mínimament autònoma de l'aeroport del Prat, al qual només li faltava la fallida de Spanair. Si tenim en compte la història del nou Estatut, retallat i recorregut, que ha generat una creixent frustració ciutadana. Si tenim en compte els aires recentralitzadors en tots els ministeris, una amenaça que arriba fins i tot al català com a llengua vehicular de l'escola. Si tenim en compte que la societat catalana cada cop és decanta de manera més àmplia cap a l'audàcia del dret a decidir. Si tenim en compte tot això, el plantejament de Mas davant Rajoy és un exercici de realisme polític que queda lluny de la realitat mental del país que governa.
Mas té l'obligació i la necessitat de mirar d'entendre's amb Rajoy, però el distanciament creixent entre Catalunya i Espanya és difícil que s'escurci amb un simple canvi de clima. Pot servir per alleujar l'ofec financer del Govern i per frenar els tics del PP que laminen l'autogovern. I poca cosa més. El canvi de clima rellevant és el que lentament va quallant a Catalunya i que ahir va tenir un nou episodi en l'acte unitari que va reunir a l'Ateneu Barcelonès representants del món empresarial, sindical i polític. En va sortir, amb dirigents del PSC presents, un aval perquè Mas negociï a Madrid el pacte fiscal. Cal aprofitar-lo.
