Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Arturo Gaya

No és un dia més per als Quico el Célio...

Ni un bolo més a Barcelona. És la cita anual de les Terres de l'Ebre al CAT.

serà un dia sense respir perquè és molt especial i perquè tindrem molta feina. Em llevo a l'hora de sempre, cap a les nou; ja se sap que els músics no som gaire matiners. I ja directe cap a la seu del grup sense entretenir-me. És que jo visc a l'Ampolla i el local el tenim a Tortosa.

Serà arribar i començar a treballar. Cal enllestir els guions i diverses coses per al concert de la nit. Hi presentem el treball col·lectiu que hem fet a partir de les cançons de Josep Bo, que no deixen de ser una crònica dels últims cent anys a les Terres de l'Ebre. Al concert hi seran també en Pep Gimeno, Botifarra , La Carrau i molts altres companys i companyes i, esclar, cal quadrar-ho tot. La cita del Tradicionàrius és important, el concert l'enregistrarà TV3, estarà ple de gent de l'Ebre...

Cap al migdia, just havent dinat, agafarem la furgoneta i marxarem tots sis cap a Barcelona. A mitja tarda hem de fer les proves de so i tota la coordinació amb tothom que participarà en el concert. I com que sol haver-hi força mitjans, caurà alguna entrevista. Gairebé no podrem ni sopar, ja se sap. En general vigilem bastant el menjar, que ja no som joves, i ens entaulem, però algun dia toca entrepà.

Acabat el concert aprofitarem el bon ambient dels divendres al CAT. No és només pujar a l'escenari i fer el repertori. Aprofitarem que dormim en un hotel a Gràcia mateix, que demà tenim bolo de tarda a Navarcles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT