Publicitat
Publicitat

'Assanjats'

Julian Assange va crear Wikileaks però Wikileaks ha creat Julian Assange. El personatge Assange: un individu que desafia el Poder, en majúscula, i en conseqüència és víctima d'una persecució immunda, cruel i sense escrúpols. És un perfil dramàtic tan nítid que haurien de fer-ne una pel·lícula.

Tinc la impressió que amb Assange passa com amb alguns clàssics: se'n parla molt i se'l llegeix poc. Un dels errors consisteix a creure que Julian Assange és un periodista. Només així s'entén que la premsa catalana li hagi dedicat crítiques tan estrafolàries com que les filtracions de Wikileaks són minúcies sense interès, més pròpies de Dónde estás corazón que del món periodístic seriós. Algú que afirmà això només demostra que no s'ha molestat a llegir el pensament d'Assange. I amb l'enrenou que aquest noi ha muntat, em sembla que s'ho mereix. I només si sabem què pensa Assange entendrem què està passant amb Wikileaks i al món.

Assange mai no s'ha definit exactament com a periodista. Assange és un activista que considera la tecnologia informativa del segle XXI com l'arma més eficaç de l'arsenal civil contra el poder. I què és per Assange el poder polític? Bàsicament el resultat d'una conspiració autoritària, en el sentit més anglosaxó del terme conspiració : un grup d'individus que exerceixen el poder mitjançant l'intercanvi d'informació secreta, i que acaba resultant en un acte criminal. Segons Assange, no hi ha gaire diferència entre un grup terrorista i una elit política que exerceix el poder. Tots dos només poden funcionar comunicant-se en secret i d'esquena al poble.

Per això Wikileaks va filtrar una muntanya de cables diplomàtics que semblen trivials. No per abatre la jerarquia política del moment, sinó per impedir el procés conspirador. De què serveix que dimiteixi aquest o aquell president, si l'endemà és reemplaçat per una altra cara inserida en el mateix sistema? En canvi, com més es dificulti la capacitat comunicativa entre els membres de la conspiració, més difícil els serà cometre atemptats. La prova de l'èxit de Wikileaks és que s'afirmi que després de les filtracions, la diplomàcia canviarà per sempre. I qui diu la diplomàcia hi podria afegir la política.

En certa ocasió vaig sobrevolar Manhattan, i ho recordo com una visió colpidora. El perfil de la costa, els gratacels compactes. Aquella petita illa era el cor del món contemporani. Vaig pensar que dins d'aquells edificis majestuosos, just en aquells moments, hi havia un centenar d'individus, potser uns quants milers, que estaven prenent decisions que afectarien radicalment la meva vida. (I tant que sí! Poc després va esclatar la crisi.) Sorprèn la virulència de la reacció d'aquestes elits contra Wikileaks. La líder conservadora Sarah Palin es va indignar pel fet que Obama no dediqués els mateixos recursos a perseguir Julian Assange que a Bin Laden! I encara més contundent va ser l'opinió d'un alt càrrec de l'administració Bush, Marc Thessian, que es va mostrar partidari de pelar-lo directament. Ni judici ni hòsties. Ja ho veuen, la democràcia és com un gos: fins que no es mou, no nota la cadena que el lliga a l'estaca.

I quan passa tot això, quan Wikileaks provoca les ires dels poders del món, Julian Assange és acusat de violació, de ser extradit a Suècia i d'allà als Estats Units, on l'espera una possible acusació per espionatge. Sí, home, sí... O com diu aquell personatge de Mad men : "Au, va, ara em voldràs fer creure que a Kennedy el va matar Oswald".

Aquí s'ha de dir que la premsa hi va caure de quatre grapes. La notícia que es va escampar va ser que Assange estava acusat de "violació". Hi ha etiquetes que són una llosa pública, i la de violador és una de les que generen més repulsió. Però és certa? No em refereixo als fets, que els tribunals jutjaran, si no a la mateixa acusació.

Segons la versió més favorable a Assange, durant una estada a Suècia, aquest se'n va anar al llit amb una dona. Després ella es va adormir, i quan es va despertar Assange tornava a ser damunt d'ella, ara sense condó. Poc després la víctima va conèixer una altra dona a qui li havia passat el mateix. Van exigir a Assange que es fes una anàlisi de malalties venèries, però el noi se'n va anar d'Estocolm sense ni acomiadar-se. Després d'assessorar-se, les dues van decidir presentar una demanda. A Suècia existeix un càrrec que més o menys es pot traduir com a sexe per sorpresa . En qualsevol cas, descriuríem aquestes escenes d'oportunista sexual amb el terme violació ? La prova que la cosa no és clara és que la premsa ha canviat, i ara fa servir molt més l'expressió abús sexual . Però l'empastifada queda.

Algú ha dit que la personalitat d'Assange té tendències paranoiques. Per què deu ser? Diuen que el pitjor que li pot passar a algú amb mania persecutòria és que el persegueixin de debò. No és veritat. El pitjor que li pot passar és que el persegueixi la CIA, l'FBI i el govern dels Estats Units d'Amèrica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT