Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Asteroide B-612

Quina poca pressa que tenen aquesta parella d'avis. Són d'un temps en què tot era menys instantani però més perdurable. Han entrat a la xocolateria perquè avui és un diumenge especial, el del suís i l'ensaïmada. No es pot fer cada dia això, ni cada vegada que els ve de gust, forma part del ritu del primer diumenge de mes. "Què és un ritu?", li pregunta el Petit Príncep a la guineu. "Una cosa massa oblidada -respon-, és el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies i una hora diferent de les altres hores".

Fa uns dies, en un lloc de ritus ancestrals, on la pressa i el temps es mesuren encara com en el món d'abans, el vaixell que havia de portar els turistes a terra ferma no va poder arribar a causa del mal temps i algunes persones van pagar un dineral per poder sortir de l'illa en helicòpter. La mirada incrèdula dels illencs davant de tal despropòsit em va fer pensar en el que ara escric. Ells saben que quan bufa el xaloc és temps d'esperar que passi, res més. Els que van marxar carregats de mòbils, ordinadors, iPhones i iPads no tenien previst que res espatllés la immediatesa que governa les seves vides de relacions epidèrmiques, superficials i instantànies, d'un sol ús.

"Què vol dir domesticar ?", pregunta el Petit Príncep. "Una cosa molt oblidada -respon la guineu-; vol dir crear lligams, que jo sigui per tu únic al món i que tu ho siguis per mi". "Què s'ha de fer?" "S'ha de ser molt pacient".

La xocolata i l'ensaïmada dels vells amants de Serrat té el gust de tots els diumenges esperant-la, un gust més perdurable, intens i autèntic que la d'un diumenge qualsevol, és una xocolata pensada per prendre al llunyà asteroide B-612, planeta fet a mida del seu amor de segles. L'autèntic petit príncep i la seva rosa tornaran d'aquí un mes, encara que ningú els esperi, no hi fa res, ells no tenen cap pressa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT