Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Montserrat Carulla: Autoritat en la presència

La recordo en vigílies de les generals del 2004, petita i blanca entre indignats contra el PP. Se la veia feliç sumant-se, des de la base, al crit d'un poble. Tan fràgil entre la massa que feia patir. Tan fràgil i emanant tanta força.

La seva biografia és una revolta feminista per etapes: de la mare jove quasi esclava a la femella alfa que s'imposa sent-hi.

El teatre li va obrir la vida i es manté teatral per dir que passis la sal. En cada paraula hi posa la intenció que manté en tensió tota una platea.

Parla en un to sec que l'amabilitat s'esforça a diluir . I escolta amb els ulls blaus en alerta tensa. Riu i somriu molt perquè sap que, quan no ho fa, té el dramatisme de la dignitat davant l'infortuni. I intenta renyar suaument per no fer encara més intensa la severitat del seu ADN.

És una prova vivent que l'edat va afegint interès a qui no la fa servir de coartada per deixar-se anar, a qui té el coratge d'afrontar fins al final el repte de Viure. Està tan poc disposada a jubilar-se que l'hauran de treure a empentes dels escenaris.

Venint dels berenars a les fosques i un Pigmalió de veu meravellosa que arribava a casa a les 5 del matí, cada minut de present li sembla un regal. Ha hagut de lluitar massa per fer la cursi: el seu romanticisme, si se'n pot dir així, és una teranyina d'afecte que té el pragmatisme d'un comptable i l'esperit indòmit de la tramuntana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT