Ave, Piqué

Benvolgut senyor Piqué,

Si algú tracés una línia imaginària entre l'Artur Mas que ha arribat a Palau i el Rajoy que és camí de la Moncloa, a vostè el trobarien en el punt mig exacte. Tan a prop de l'un com de l'altre. O tan lluny

Haurem de seguir amb atenció aquest nou tripartit, aquest trident que es dibuixa a l'horitzó de cara a la temporada que ve: Mas-Rajoy-Piqué. Un al capdavant de la Generalitat, l'altre al capdavant del govern espanyol i vostè presidint, des d'aquest dimarts, el Cercle d'Economia, una prestigiosa institució catalana de sensibilitats diverses que intenta influir en les polítiques dels dos governs.

Vostè torna a l'escena pública, convertit en un altre dels ponts que la Santa Aliança política, mediàtica i empresarial ha construït a corre-cuita entre Barcelona i Madrid per garantir que les comunicacions siguin fluides i que ningú es dediqui a dinamitar-les més del que ja ho estan. Fa uns anys eren els obrers de l'AVE els que treballaven a plena llum del dia per unir les dues ciutats. Ara són les elits que vesteixen americana i corbata les que s'han arremangat per fer la mateixa feina.

I tots confien molt en vostè, senyor Piqué, suposo que ja ho sap. La seva equidistància és perfecta. A Madrid no sembla català i aquí no sembla del PP. " Catalán, pero abierto ". Del PP, però poc. Me'n recordo dels anys que va presidir el Partit Popular de Catalunya. Els periodistes, en comptes d'entrevistar-lo, semblava que directament el psicoanalitzéssim. L'estiràvem al divan i li preguntàvem "Per què?" més vegades que Mourinho. Per què és del PP? Per què si abans era comunista? Per què si havia sigut director general de Pujol? Per què si és tan intel·ligent? Per què si ens agrada tant? Per què? Per què?

I potser aquest era el problema, que agradava més als adversaris, a la gent que mai no el votaria, que no pas als líders i a les bases del seu propi partit. Se'n podria extreure una lliçó de màrqueting empresarial, del seu cas: si tens un negoci relativament petit (com ara el PP català) i vols ampliar mercat canviant d'estratègia (o sigui, intentant incorporar el PP a la centralitat catalanista), no tens l'èxit assegurat: pot ser que per caure bé als clients que mai consumiran el teu producte, acabis perdent el públic que t'ha acompanyat des del primer dia.

(P.D.) A molta gent li agradava imaginar-se’l incòmode al PP. En realitat, el que a vostè l’amoïnava era ser a l’oposició. Mentre va ser tres vegades ministre amb Aznar, no en va tenir cap, de problema. Hi ha homes de partit i homes de poder. Vostè és d’aquests últims.