Publicitat
Publicitat

Aventures d'ultratomba d'un pollastre

El 10 de setembre del 1945 un pagès de Colorado, Lloyd Olsen, va entrar al corral de la seva granja. Duia una destral, va agafar un pollastre qualsevol i li va tallar el cap. (La seva dona volia cuinar un pollastre per sopar.) Però la sorpresa del pagès no va tenir límits quan el pollastre va tornar amb els seus companys com si res. (Com si res però sense cap.) L'endemà encara estava viu, i l'altre, i la família Olsen va acabar batejant-lo com a Mike.

A aquestes altures de l'article el benvolgut lector ja haurà desenvolupat un sa escepticisme. No seria la primera vegada que es qüestiona la veracitat de les històries d'aquesta columna, però els asseguro que el cas del pollastre Mike és rigorosament cert. Qui en tingui dubtes pot consultar la web www.miketheheadlesschicken.org , de la petita localitat de Colorado on van passar els fets. (Una població, per cert, amb un nom de curioses reminiscències catalanes: Fruita.) De fet, a internet hi ha milers d'espais dedicats al pollastre Mike. Pel que fa a l'explicació científica, es veu que el cop de destral només es va endur tres quartes parts del cervell, i com que els cervells dels pollastres no són res de l'altre món, amb una quarta part ja feia. (Ja ho deia Einstein: només fem servir el 10% del nostre cervell, i els pollastres el 25%.) Allò li va permetre sobreviure; allò i que al coll s'hi va formar un coàgul que impedia que es dessagnés.

Però la pregunta és: vostè què en faria d'un pollastre sense cap? Un hindú segurament el divinitzaria (la seva religió té uns 115.000 déus, molts de formes animals, però cap sense cap); un pigmeu el remataria i punt final, perquè amb cap o sense els pollastres estan fets per menjar-se'ls, mentre que un esquimal no reaccionaria de cap manera, perquè el 1945 els esquimals no havien vist cap pollastre, ni amb cap ni sense. I un català, en fi, faria servir l'estampa de Mike per imprimir samarretes contra el maltractament animal. Però Lloyd Olsen era nord-americà, així que es va deixar endur per un altre impuls: guanyar diners.

Olsen va començar una gira pels Estats Units amb Mike com a estrella. La gent pagava 25 centaus per veure el cap de Mike en un pot de formol mentre el cos desfilava alegrement per una tarima. L'èxit va ser tan fenomenal que Time i Life van dedicar-li les seves portades. Però el gènere humà és envejós de mena, i l'èxit de Mike va tenir altres conseqüències. Els veïns d'Olsen van començar a dirigir la seva insània contra ell i el mateix Mike. "És un pollastre tan estúpid -va afirmar un veí- que no sabia que s'havia de morir". O també, referint-se a una suposada impotència sexual d'Olsen: "Pobra dona de Lloyd! Fins ara havia d'aguantar un cap sense pollastre, i ara també un pollastre sense cap!" A més, a Fruita es va desencadenar una epidèmia d'assassinats d'éssers volàtils: tots els pagesos volien un Mike que els enriquís, així que van començar a decapitar pollastres i més pollastres. Però aviat es va demostrar que Mike era únic. Només n'hi va haver un que va sobreviure a la destral, però a diferència de Jesucrist, al tercer dia es va morir.

Mike encara va viure un any i mig sense cap. Sobre el seu final hi ha dues versions. Una simplement diu que un dia es va ennuegar amb un gra de blat de moro. Olsen l'alimentava amb injeccions, però de tant en tant li donava menjar sòlid directament per la part superior de l'esòfag. Aquell gra, massa gros, va obturar-li les venes. L'altra versió diu que Olsen va discutir-se telefònicament amb la seva dona. En aquell moment Olsen i Mike eren a Phoenix, Arizona. Després de la discussió Olsen es va emborratxar al bar de l'hotel. Va tornar a l'habitació molt begut i, en lloc d'una injecció de vitamines, li va posar una xeringada de whisky. L'endemà Mike era mort, amb les ales obertes i les potetes cap amunt. El més trist és que els advocats i representants d'Olsen van arruïnar-lo. Quan van acabar amb ell era més pobre que abans de tallar-li el cap a Mike.

Avui en dia Fruita dedica un espectacle anual a Mike. La seva web és plena de missatges de l'estil "Ànims, Mike! Ets un exemple de perseverança", o "Admirem el teu coratge per sobreposar-te a les adversitats!", uns missatges que sens dubte han escrit pollastres de tot el món que només fan servir el 15%, el 10% o el 5% del seu cervell. Mirin, jo he dedicat grans esforços a esbrinar el missatge moral que amaga el cas de Mike, i només arribo a una conclusió: que hi ha històries tan absurdes que no amaguen cap missatge en absolut. Afortunadament el diari ARA té un apartat per als comentaris, així que si ho desitgen poden perfeccionar l'article.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT