Aznar ordena a Rajoy que es carregui les autonomies
MadridNo es pot dir que el president d'honor del PP no sigui coherent. El seu discurs és el de sempre. Però sap escollir els temps i les maneres per posar en primera línia informativa sentències que, dites per altres, no tindrien cap ressò. José María Aznar va afirmar ahir a Lleó que Espanya és un estat "marginal" i que "no és viable". Per això va demanar la supressió de l'Estat de les autonomies. "Espanya no dóna per tenir 17 institucions que fan les mateixes coses", va avisar. "No ho podem sostenir", va insistir, ni des del punt de vista polític ni financer. Ho va dir amb la seguretat de qui juga a un videojoc com Civilization , que permet canviar el sistema polític prement un botó assegut al sofà.
Les seves paraules no deixen de ser el reconeixement d'un fracàs. Quan era ell qui presidia aquesta Espanya que era "un exemple per a Europa" no va consumar el que ara ordena a Rajoy. La primera legislatura (1996-2000) encara, perquè la necessitat del suport de CiU i el PNB el va fer passar de puntetes pel model d'estat i va preferir invertir l'energia en mesures liberalitzadores aprofitant la bonança econòmica.
Però després de l'impuls reformista i amb les transferències sanitàries a les autonomies completades va canviar el xip per encarar el segon mandat (2000-2004), llavors ja amb una còmoda majoria absoluta. Amb més poder i sense dependre dels nacionalistes, tocava recentralitzar l'Estat. Per això, va idear una llei de cooperació autonòmica que no va veure la llum però que havia de servir per "tancar" el procés autonòmic. Eren els anys en què preconitzava el "patriotisme constitucional" per afrontar el creixement de l'independentisme que, paradoxalment, alimentava amb el seu to. Aznar no va poder evitar que les autonomies seguissin aspirant a ampliar competències, tal com va demostrar el procés de l'Estatut.
Doncs el que ell no va consumar ni amb majoria absoluta ho ha ordenat ara a Rajoy per marcar el camí a un PP que ja es veu al govern espanyol el 2012. Per això no va fer aquestes declaracions als EUA. El president d'honor va fer-les envoltat del passat i el present del partit. Ho va dir durant la inauguració de la primera Cimera del PP a l'Exterior i davant la secretària general, María Dolores de Cospedal, i el president fundador, Manuel Fraga.
Aznar no va deixar passar l'ocasió per encarregar a Rajoy que aconsegueixi el suport d'una "indispensable" majoria absoluta que li permeti no pactar amb CiU o el PNB. Així, hauria de poder treure l'Estat de la situació "marginal" i "irrellevant" a la qual va dir que l'ha abocat el president Zapatero, i treballar per aconseguir que torni a ser "un exemple per a Europa", com gallardeja que era sota la seva presidència.
No només cosa de la dreta
L'encàrrec apareix en un moment en què aquesta opinió no només és patrimoni de la dreta, sinó també d'una part de l'esquerra, que abona les retallades a l'autogovern català o les crítiques a la immersió lingüística. Però ningú s'atreveix a donar suport explícit a Aznar. El portaveu d'ocupació del PP, José Ignacio Echaniz, ahir només va dir que compartia les declaracions d'Aznar sobre la crisi.
I del PSOE, el secretari d'Estat de Cooperació Territorial, Gaspar Zarrías, va dir a Aznar que no trobarà el suport del govern socialista "per tornar a l'Espanya una, grande y libre ". El vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va limitar a afirmar que hi ha declaracions que desqualifiquen més a qui les fa que als destinataris, i va afegir que "quan les fa un president del govern, ja no diguem". Tot i això considera que Aznar mereix rebre la pensió vitalícia que li correspon com a expresident, ja que l'Estat "en té pocs".
