Publicitat
Publicitat

En Primera Persona

Eslàlom en baixada al no-res

Des de fa mesos tinc la sensació que a la meva relació amb BCN li passa com quan vols afalagar algú i tot et surt al revés. Vaja, que cada cosa que faig per amorosir la relació, pitjor anem. Li regalo flors i és al·lèrgica, trio un restaurant japonès i odia el peix cru, anem a veure una pel·lícula de riure i només li agraden les de por. Bé, i digui-li flors o digui-li JJOO d'hivern i digui-li sashimi o digui-li referèndum de la Diagonal.

I, la veritat, no ho entenc. Miri que sóc un paio simpàtic i que en el tracte personal caic bé perquè sóc tal com raja. I quan parlo sé situar en l'ordre correcte subjecte, verb i predicat... ei, i sense haver de llegir lletra a lletra cap paper, no com altres. Què falla llavors? Potser és que m'he trobat amb un model de ciutat totalment caducat? Potser és que m'he trobat amb una estructura envellida i amb unes inèrcies que ja fan pudor de romàntic? Potser és que molts dels qui cada dia entren a l'edifici de l'Ajuntament per fer-lo funcionar mirant al segle XXI encara tenen el cervell a la fletxa d'en Rebollo? Serà que és precisament a mi a qui li toca pagar la factura d'una ciutat mig a les fosques en nom de la sostenibilitat, la d'uns avets a pedals endollats a Endesa d'amagat o la d'una ciutat on una llei et permet passejar en pilotes pel passeig de Gràcia i una altra et prohibeix anar sense samarreta per les Rambles. O potser és que la ciutat encara està ofesa per la vergonya passada quan hi va haver el Fòrum, l'andròmina més atrotinada parida mai al Sistema Solar?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT