Publicitat
Publicitat

Barça: així, sí

Ja són aquí els partits contra el Madrid i, abans que cadascú se'n vagi al seu racó de la sort a fer els exercicis de respiració profunda i altres rituals de benastrugança, volia compartir algunes idees que m'estan fent l'espera molt més serena i confiada.

Els hi diré amb paraules de Kavafis. El camí ha estat llarg i ens hem fet rics amb tot el que hem guanyat fent la travessia. El Barça arriba al Bernabéu com a líder de la Lliga, i amb vuit punts d'avantatge. I amb l'inoblidable 5-0 a la primera volta, aquell dia en què el jugador del Manchester United Wayne Rooney va dir: "Em vaig aixecar davant del televisor i em vaig posar a aplaudir el que estava veient". L'endemà d'a quell partit, L'Équipe i l'ARA, que només tenia dos dies de vida, van triar la mateixa foto per a la portada: Xavi celebrant el primer gol agafant-se l'escut de la samarreta. No va ser l'única coincidència. L'ARA i L'Équipe també van regalar el DVD del 5-0.

Aquests set mesos hem tocat molts ports. Com aquell dia de Pamplona en què van guanyar sense escalfar, o el 0-8 a Almeria, o el rècord absolut de victòries consecutives de la Lliga, o els tretze partits guanyats fora de casa dels quinze jugats.

Estic agraït a aquest Barça pels partits que ens ha regalat, i em sento honorat per l'elegància de l'equip a dins i a fora del camp. No ha estat fàcil no caure en les provocacions setmanals d'un tipus que quan plegarà del futbol no l'haurà deixat millor del que el va trobar. Ni ha estat fàcil navegar per segons quines aigües contaminades. La porqueria ha assolit nivells d'infàmia, fins arribar a la insinuació de dopatge. I el Barça ha continuat la seva singladura.

Ara sembla que vénen quatre Barça-Madrid, i no sabem com anirà, però sí que sabem que no els canviaríem la tripulació: ni l'entrenador, ni l'estrella golejadora, ni el mig del camp, ni ningú. Com podríem canviar cap cromo d'un equip que va portar tres jugadors fets a La Masia, Messi, Iniesta i Xavi, fins al podi de la Pilota d'Or aquell 11 de gener en què Guardiola va esquinçar el sobre i va anunciar: "El guanyador de la FIFA-Pilota d'Or és…" . Aquell dia i la fotografia dels tres nois ho expliquen tot i són d'un incalculable valor documental per a les futures generacions.

Comprendran que, vist així, el Barça arriba al Bernabéu amb una diferència molt més gran que els vuit punts, i en posició immillorable en les tres competicions. Sí, el futbol és capriciós, però no pot ser capriciós els dotze partits que queden per acabar la temporada. També és per lògica que n'espero el desenllaç serè i confiat.

I, finalment, i després d'una jornada com la d'ahir a Barcelona, deixeu-me que digui que la idea de futbol d'aquest Barça m'és profundament inspiradora: tenir la iniciativa i sortir a jugar a l'atac fins a guanyar, fidel a una narrativa pròpia, jugant amb ambició per fer-se un lloc al món. Si ho hem sabut fer en l'art, la cuina, els negocis i l'esport, no hi ha cap motiu perquè no ho puguem fer a la política. Ho espero igual de serè i confiat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT