Barcelona, Any 3000
L'alcaldessa de Barcelona, la primera dona a arribar al càrrec en 3.000 anys, té dues prioritats. Les dues prioritats que tenia el seu antecessor al càrrec. I les que tenien els predecessors del seu predecessor. Pel que ha vist a les hemeroteques, les van tenir tots els alcaldes de Barcelona dels segles XX i XXI. No es tracta dels carteristes, de les prostitutes, ni de la zona blava. Es tracta de les estàtues humanes i de la plaça de les Glòries.
Segons que llegeix als diaris antics, un alcalde anomenat Jordi Hereu (1965-2090) va idear una mena d'examen per a les estàtues humanes (un examen que descartava les horribles i deixava només les semihorribles). Pel que fa a les Glòries, va reformar el nyap de l'anterior alcalde, el també socialista Joan Clos (1949-2089), l'enyorat , que a més de deixar que les estàtues humanes campessin com volguessin havia fet un projecte per reformar l'esmentada plaça "amb la voluntat de millorar-ne la mobilitat i impulsar-ne la centralitat". La proposta "resolia les qüestions infraestructurals i viàries, tot eliminant el pas aixecat, però deixava poc definits altres aspectes com la manca d'equipaments o la definitiva ubicació del mercat del Bellcaire" per citar la premsa de l'època. Després, un altre alcalde, Xavier Trias (1946-2090) va decidir que la plaça de les Glòries seria un jardí i que les estàtues humanes anirien a parar al final de la Rambla, on no molestarien tant. Per exercir d'estàtues haurien de passar un nou examen.
L'alcaldessa, ara, ha hagut de decidir sobre aquests dos problemes endèmics de la ciutat. I ha tingut una idea que, modestament, li sembla genial. Com es nota que és una dona i sap resoldre de manera emocional les qüestions més peludes. Col·locarà les estàtues humanes al bell mig de la plaça de les Glòries. D'aquesta manera, l'alcalde o alcaldessa que la succeeixi no tindrà dos problemes. En tindrà només un.
