Publicitat
Publicitat

La Barcelona científica contra la postveritat

La comunitat d’investigadors de Barcelona se suma aquest dissabte a la convocatòria internacional

La comunitat científica de Barcelona se suma aquest dissabte a la Marxa per la Ciència que se celebra en més de 500 ciutats de tot el món.Un dels seus impulsors a Barcelona és Yoran Beldengrün, un jove doctorand de l’Institut de Química Avançada del CSIC a Catalunya. “Ens hi vam posar a principis d’abril perquè vam veure que la Marxa per la Ciència estava agafant molta volada a nivell internacional i aquí no s’estava organitzant res”, explica Beldengrün. Juntament amb una vintena de joves que es dediquen a la ciència, la majoria dels quals són dones, Beldengrün ha organitzat un esdeveniment que té lloc avui de 12 a 16 hores a la plaça interior del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

L’origen de la marxa a Barcelona

“D’entrada, no preteníem organitzar una Marxa per la Ciència, perquè ja hi ha altres organitzacions a qui correspondria fer-ho. Volíem fer un acte reivindicatiu a favor de la presència dels valors de la ciència en el debat social, polític i econòmic, però com que vèiem que a Barcelona la marxa no quallava, vam decidir adherir-nos a la protesta”, puntualitza.

La Marxa per la Ciència a Barcelona s’estructura a partir de debats, taules rodones i activitats de divulgació en què participen científics com la neurobiòloga Mara Dierssen, el físic i biòleg molecular Pere Puigdomènech i l’endocrinòloga Carme Valls, i divulgadors com Dani Jiménez i Pere Estupinyà.

“L’objectiu principal de l’esdeveniment és obrir el debat sobre la ciència com a eina per combatre l’auge de la política postfactual i la postveritat, i defensar la independència de la investigació científica”, apunta Beldengrün.

Altes expectatives

“Sembla que l’acte està despertant molta expectació”, continua amb certa sorpresa. “Comptàvem inicialment amb la presència d’entre 200 i 400 persones, però aquests dies hem parlat amb molts mitjans de comunicació i estem tenint molt bona acollida a les xarxes socials, de manera que ja no sabem què esperar. A més, hem rebut el suport de personalitats com l’exconseller Andreu Mas-Colell; Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB); Jordí Camí, director del PRBB, i Miquel Pericàs, director del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i d’institucions com la delegació del CSIC a Catalunya, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el Centre de Recerca en Agrigenomica (CRAG) i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB)”.

Un nou partit polític?

La Marxa per la Ciència s’ha convertit en poc temps en un moviment global amb molts seguidors. A partir d’unes reivindicacions basades en el sentit comú, la comunitat científica ha aconseguit remoure la consciència de molta gent. Sempre que es mobilitza un gran nombre de persones, apareix el dubte de com vehicular una reivindicació que sembla ben fonamentada en algun tipus d’acció més permanent i amb un impacte més profund que una simple manifestació.

Tenint en compte la intensitat que ha assolit la protesta, en alguns cercles de la comunitat científica més organitzada dels Estats Units fins i tot s’ha arribat a parlar de la possibilitat que aquest moviment acabi cristal·litzant en un partit polític. Una possibilitat que té tot el sentit del món, si s’entén la Marxa per la Ciència no només com una defensa i una reivindicació de l’activitat científica, sinó com un moviment que té l’ambició d’impactar efectivament en les polítiques públiques.

“Tot i que em sembla un plantejament interessant, aquí encara no hem arribat a plantejar aquest debat”, explica Beldengrün. “De moment, esperem que, arran d’aquest esdeveniment, altres organitzacions del món científic es mobilitzin per treballar en la línia d’ampliar la presència de la ciència en tots els àmbits de la societat”, conclou Beldengrün, encara amb un punt d’incredulitat per l’èxit de la convocatòria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT