Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Un Bassat particular

TV3 va estrenar dimarts el programa Passat particular , presentat per Tatiana Sisquella. Un espai que a partir de dos protagonistes teixeix el passat de cadascun per construir, en certa manera, un passat col·lectiu. És un bon plantejament que, atenent a l'objectiu de servei públic, descriurà el que ens és comú a partir de la individualitat i no des de la voluntat d'homogeneïtzar la història.

Tatiana Sisquella, fent honor a aquella fantàstica Tatimòbil, acompanya cadascun dels protagonistes en la reconstrucció del seu passat. Amb Lluís Bassat, el publicista, van viatjar fins a Istanbul per comprovar els indrets on havien viscut i treballat els seus avis i els seus pares. I amb un habitant de la Colònia Güell en repassen la història. El nexe: la importància de la fàbrica.

La Tatiana, a més, va farcint amb petites sorpreses documentals el record dels testimonis. El programa, més enllà de resseguir les explicacions dels protagonistes, fa la seva recerca paral·lela aportant documents que tenen un valor emotiu per a ells.

Passat particular potencia la sensació de viatge, de desplaçament. També la de permanent investigació del passat, de reconstrucció de casos ficcionant la confecció d'àlbums o la documentació a través d'internet. Reforça aquesta voluntat de "teixir" simbòlicament una història tal com ens transmeten els cables i cordills de la careta del programa.

Potser hi ha moments en què el bombardeig d'informació, sobretot l'inicial, satura tant l'espectador que li costa ubicar-se en cada història. I instants que potser són més emotius per als protagonistes que no pas per als espectadors. Però no s'assembla a cap altre que hàgim vist abans, entreté perquè hi ha un fil narratiu i aporta informació històrica i emocional. Tenint en compte que a l'hora de fer país a cada bugada hi perdem un llençol, que la televisió ajudi a la voluntat de teixir un país permet mantenir l'aixovar sencer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT