Publicitat
Publicitat

"Sóc un Batman de l'humor"

Li agrada passar-se de la ratlla. Actriu. Còmica i tràgica. Inquieta i inconformista. És de Madrid però parla el català perfecte. Ara fa un any l'Andreu Buenafuente la va trucar i des de llavors treballen junts cada nit a BNF . Allà fa broma sobre res en concret i tot en general. Li agrada trencar les normes i mirar al món des de segona línia. Ara estrena al teatre Las criadas , de Jean Genet, i m'explica per què és actriu dins d'una caixa, a la botiga més bonica de mobles de Barcelona: MÍNIM.

Aquí dins ressona tot. Parlem amb eco i sense veure'ns. Cada una dins del seu cubicle. L'Ana encaixa perfectament dins la caixa. És elàstica, morena, baixeta. Sembla dibuixada amb tinta xinesa. Té les dents molt i molt blanques i porta el serrell molt i molt llarg. Tant, que li tapa els ulls. Sabates i vergonya, fora: Podeu mirar a càmera? No!, que quan miro a càmera sóc guenya, diu.

sic 1. Llampec de riure i ulls vibrants. Porta una faldilla tan llarga que sembla que no tingui peus i parla un català tan perfecte que no diries mai que és de Madrid. Quan et vas adonar que eres graciosa? De molt de petita: érem tres, la meva germana era la llesta, el meu germà el guapo i a mi només em quedava ser la guarra o la graciosa. Fer riure, per supervivència? Fer riure és molt poderós: tenir a la mà la frase que farà riure a tota una taula, és com tenir una bomba atòmica. Si tu pots fer riure a algú, el pots convèncer de gairebé tot. Ho utilitzes? Sí, però no per fer el mal. Sóc un Batman de l'humor!

sic 2. No porta capa però té superpoders per fer riure. Potser hi té a veure que és pocatraça. Cau pels llocs i li cauen les coses. I ella, riu. L'humor té a veure amb el ridícul? Sí. I què és exactament això del ridícul? No fer el que volies fer, això és el principi de l'humor. Però que mai et surtin les coses és terrible, no? Sí. És frustrant i l'humor és l'eina fonamental per no morir de pena: som uns desgraciats, i ens n'hem de riure. Com més dolor millor l'humor? Sí, sona fort però és així. Els moments més dramàtics es poden convertir en els més còmics.

sic 3. Rímel a dojo i ulls perfectament perfilats. I tot plegat negre com el carbó: si es passés la mà pels ulls, es tacaria, segur. Dóna'm un truc per fer riure: Perdre la dignitat o trencar les normes. Per exemple? Que et caigui un moc. Ehem. La dona que seu darrere es gira i jo em toco el nas per si de cas. Trenques les normes, tu? Sí, t'has de rebel·lar contra la vida, perquè la vida es rebel·la contra tu! I no et cansa ser graciosa 24 hores al dia? A mi els graciosos compulsius em fan ràbia. Quan l'acudit és forçat i es veu la intenció, l'has cagat. Quan l'humor es converteix en una competició, és terrible.

sic 4. L'humor de l'Ana és més mental que físic i sempre es passa una mica. És políticament incorrecta i femeninament incorrecta -però només una mica-. Et rebenten les feministes? El feminisme és una mica una tonteria: reivindicar una cosa només per a les dones és fer-les diferents i jo penso que el que s'ha de fer és normalitzar. La reivindicació de segons quins drets, encara et fa més dèbil? Exacte. No entenc coses com el Dia Internacional de la Dona, no té sentit.

sic 5. L'Ana és d'aquella classe de noies que talla la respiració: parla fort, ràpid i és la reina de la improvisació: Els espectacles d'improvisació funcionen com un partit de futbol: tens un camp, una pilota i t'has entrenat, però no saps què passarà. L'error és bàsic? Sí. Has de treballar a partir de les errades. I tu t'has equivocat molt a la vida? Sí: però no entro mai en pànic, perquè estic preparada per improvisar. Em surt millor.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT