Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Bèlgica i el tractat de Lliure comerç amb el Canadà

Finalment ahir es va fer efectiu el bloqueig de Bèlgica a la firma del tractat de lliure comerç amb el Canadà (CETA, en les sigles en anglès) a causa del vot contrari del Parlament de Valònia. Aquest fet ha provocat una certa estranyesa, però respon a l’arquitectura institucional belga, que atorga a les regions (Valònia, Flandes i Brussel·les) poder de veto sobre tractats internacionals que afectin els seus interessos. I no hi ha dubte que un tractat de lliure comerç té conseqüències directes sobre la vida de la gent, ja que afecta aspectes tan diversos com els estàndards sanitaris, agroalimentaris i mediambientals o les relacions laborals.

Les pròximes hores i dies seran decisius per saber si es pot salvar l’acord que s’ha estat negociant durant cinc anys i que, segons els seus promotors, tindrà un impacte favorable de 12.000 milions d’euros en el PIB europeu. És possible, i fins i tot desitjable, que s’arribi a una entesa, ni que sigui a última hora, amb el Canadà. Però la UE ha d’entendre que els recels de la comunitat francòfona belga són compartits per bona part de la ciutadania europea, que tem que l’estat del benestar que tants anys ha costat construir es posi en perill per afavorir el lliure comerç amb zones del planeta que tenen uns estàndards socials, mediambientals i laborals més baixos, com la Xina o els mateixos Estats Units. També tem, no sense un cert fonament, que comerciar-hi lliurement arruïni milers de petites empreses i alteri de manera irreversible el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca).

Però si amb algú havia de ser més fàcil arribar a un acord és amb el Canadà, un país “progressista”, tal com l’ha definit el seu primer ministre, Justin Trudeau. Segur que l’opacitat de les negociacions, i la por que el CETA es converteixi en l’aperitiu del molt més polèmic TTIP (l’acord de lliure comerç amb els Estats Units) no han ajudat a esvair aquests recels. Ben al contrari, han contribuït a estendre la percepció, entre l’opinió pública, que el pacte només beneficiaria alguns sectors empresarials. El fet que països com Alemanya i França hagin aixecat la veu recentment contra el TTIP indica que el tractat ha entrat en via morta. La pròxima vegada que s’intenti s’haurà de fer de manera molt diferent: molt més transparent per superar la por que genera en molts la globalització.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT