Publicitat
Publicitat

Carta a Idoia López Riaño, 'La Tigresa': Bellesa monstruosa

Vostè acaba de ser expulsada d'ETA perquè l'any passat va anar per lliure i va signar una carta renegant de la violència i demanant perdó a les víctimes. Per més monstruós que sigui el currículum -23 assassinats i 2.000 anys de presó- sempre és més fàcil entrar a ETA que sortir-ne.

La violència és lletja i masculina, diu l'estereotip. Per això, estem més tranquils quan veiem que els etarres fan cara d'etarres. Quan podem certificar el tòpic que són els homes els que maten amb més facilitat, perquè tampoc no saben el que costa portar una vida al món. Però què passa quan a la fotografia que distribueix la policia d'un dels membres d'ETA més sanguinaris de tots els temps hi apareix una dona de cabellera exuberant, ulls blaus i llavis carnosos? Doncs que sorgeix la inquietud. L'assassí no ens encaixa en els nostres paràmetres mentals. Observem la seva imatge una vegada i una altra i ens preguntem si també podríem haver estat nosaltres -persones aparentment pacífiques- els que haguéssim mort 23 conciutadans nostres.

Amb tot el respecte per les famílies de les persones que vostè va assassinar, trobo que la seva figura té un magnetisme irresistible per als que ens dediquem a explicar històries. Ara mateix deixaria el que estic fent i m'acostaria a la seva biografia, no perquè tingui res d'exemplar, al contrari. Tampoc per mitificar-la. Només per provar d'entendre per què li ha passat això a vostè i no a nosaltres. Per què ha viscut tota una vida sense cap respecte per la vida dels altres.

En un conflicte en què tothom està tan encasellat, vostè sempre havia tingut clar quin era el seu bàndol, fins que ara amb 47 anys s'ha quedat en terra de ningú. Rebutjada per les víctimes i rebutjada pels mateixos terroristes. L'any passat va signar un document de penediment del ministeri de l'Interior en què condemnava la violència i demanava perdó a les víctimes del terrorisme. Gràcies a això, va aconseguir que la traslladessin a prop de casa, a la presó de Langraitz, a Àlaba. Aquesta setmana hem sabut que el seu nom ha desaparegut de les llistes del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos. Que no rebrà cap assignació econòmica i que la resta de presos de l'organització tenen l'ordre de no relacionar-s'hi. ETA li ha fet creu i ratlla.

I així ha de continuar la vida, odiada per uns i odiada pels altres. Amb un passat tacat de sang i un futur incert.

P.D.Amb la seva història, m'ha vingut al cap la Yoyes, una altra terrorista històrica d'ETA. Va deixar la banda, es va exiliar a França i quan va tornar al País Basc un excompany seu la va assassinar d'un tret al clatell. Era el setembre de 1986, ara acaba de fer 25 anys.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT