Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

Bells ‘christmas’ en català

De J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893-1987) a La Publicitat (10-XII-1935), i felicitació del Nadal 1935 (Fons Joan Amades) dibuixada per Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966). El grafisme nadalenc ha canviat en 80 anys. La castellanització, que ja dominava en cinema, teatre i premsa popular, ha envaït àmbits nous de consum cultural, com la televisió.

Sovint l’autonomista oblida que és catalanista; algun cop ho obliden àdhuc els vers “separatistes” polítics. Això fa que havent-hi quasi unanimitat entre els catalans en allò que afecta la llibertat física de Catalunya -autonomies, mancomunitats, estatuts, etc.- hi ha discòrdia en allò que hauria d’ésser essencial: la independència espiritual. Aquesta diguem-ne paradoxa dóna ocasió que es produeixin fenòmens tan singulars com és ara el d’un país, com el català, molt justament exaltat per la seva llibertat política, però que manté en oblit el teatre català, s’engresca amb el cinema en castellà (sobretot si és ben dolent), subvenciona tot de diaris desafectes a la llengua, exhaureix les edicions especials de la premsa gràfico-pornogràfica de Madrid, manté plazas de toros en bon estat i permet que els nostres poetes, els nostres novel·listes, els dramaturgs, els escriptors lleials al català, els periodistes fidels a la Pàtria i a la llengua hagin de viure -si és que viuen- quasi d’almoina i a treball forçat. D’ací que, particularment, preferim en el nostre tracte de patriotes el catalanista íntegre, encara que sigui un nacionalista moderat, a l’autonomista radical i extremós que quan escriu el català l’escriu malament, que protegeix la premsa esportiva no catalana i que, encara que ell cregui el contrari, “no és catalanista”. Dir-se radical, extremós, separatista, costa poc. Complir com a català lleial “en tots els actes de la vida” és dur i demana sacrificis permanents. Per això hi ha més autonomistes polítics que catalanistes intransigents. (Un catalanista transigeix, per tàctica, en l’ordre polític; “no transigeix mai” en qüestions que afectin la vida de l’esperit: cultura nacional, llengua, etc.). [...] La llengua dels catalans és la catalana i cal que entre nosaltres tingui la primacia. Acabem de rebre, i agraïm la tramesa, una sèrie de christmas amb el text en català. Tothom sap que, fins ara, els millors eren escrits en anglès. Qui volia trametre una bella felicitació de Nadal havia de fer-ho en tarja anglesa -text, dibuix i tipografia anglesa!-; [...] Les targes nadalenques catalanes són, doncs, una nova contribució, ben apreciable, a la tasca de catalanització radical de la nostra terra. [...]

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT