10/07/2012

Benvinguts al país de les paradoxes

1 min

Paradoxa és la paraula que hem triat per resumir el que ha passat en els dos anys posteriors al 10-J. Creix el sobiranisme i creix la recentralització, volem més autogovern que mai i l'autogovern està més amenaçat que mai. Tot el dia d'ahir era tan estrany que ja hi feia joc, amb el concepte. L'escorcoll dels domicilis de Millet i Montull, tres anys després de l'inici del cas, a la recerca de proves, provocava una indignació tan exagerada que donava un parell de voltes al marcador i generava rialles. Tot era tan estrany que vaig acabar pensant que vés a saber, que potser sí que hi trobaran a sota d'algun matalàs proves degudament etiquetades amb Dymo, amb l'epígraf "Proves inculpatòries per al dia que ens registrin". Potser per aquell afany de protagonisme dels reis de la paradoxa, Montoro, el creador del "no apujarem mai l'IVA", admetia que al final sí, i hi afegia una sentència excepcional: "Si els que l'han de pagar el paguessin ni es debatria la necessitat d'apujar-lo". Té una profunditat que els no ministres som incapaços de captar. Deu insinuar que els que cometen frau ho fan perquè el troben barat, i si s'apuja llavors sí que estaran encantats de declarar-lo. Perquè suposo que un ministre no pot estar suggerint que els passerells que el paguen hauran de fer-ho molt més per compensar els espavilats que no ho fan ni ho faran. Oi?

stats