Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Berlusconi i el vòmit dels mercats

Un Saramago enfadat va definir així Berlusconi: "És una cosa que fa festes i organitza orgies, una malaltia, un virus que amenaça amb ser la causa de la mort moral del país de Verdi si un vòmit profund no l'arrenca de la consciència dels italians abans que el verí hagi destrossat el cor d'una de les cultures europees més riques". A Berlusconi no l'ha expulsat la consciència dels italians, ni els jutges, sinó la crisi. Potser això que l'havia d'expulsar un "vòmit profund" era premonitori. El vòmit dels mercats. Molts celebrem un adéu tan esperat amb el regust amarg de saber que l'han fet fora mecanismes més econòmics que democràtics. Algú recordava Al Capone, empresonat per delicte fiscal després de fer una altra mena de mèrits. Per motius ètics i estètics, d'higiene mental i política, diem adéu a Berlusconi amb alleujament. Ara Itàlia ha de sortir d'una ruïna que no és només de valors, perquè l'home no era exemplar en res, tampoc en la gestió del país. Cada cop que un personatge com ell se'n surt el missatge que se'n desprèn és terrible, i cada cop que fracassa reneix l'esperança. Amb permís dels mercats, esclar. No tinc cap dubte, malgrat la manera d'acabar i les ombres de futur, que és una grandíssima notícia aquesta dimissió que va arribar ahir a la nit, amb una horeta de retard sobre el previst. Bé, amb 17 anys i una hora de retard.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT