El Besòs, el Tàmesi barceloní?
De la mateixa manera que el Pla Cerdà va canviar l'escala urbana i va donar lloc a la ciutat moderna, avui la Barcelona global només es pot concebre a escala de regió metropolitana. La diferència entre tots dos reptes és que Cerdà va dibuixar la ciutat futura i, per tant, aquesta es concebia com a projecte; en canvi, la Barcelona metropolitana ja existeix. S'ha generat en el creixement i la connexió progressiva dels més de 35 municipis que configuren la primera corona i els més de 160 de la regió sencera. La modernitat diagnostica, projecta i finalment executa; avui, la postmetròpoli -en nomenclatura d'Edward W. Soja- ha aparegut per l'impacte de la globalització que augmenta la interdependència entre municipis veïns, i exigeix que aquests es pensin i es governin de manera global. El dubte és si la nova ciutat necessita un model o més aviat una metodologia, un urbanisme humà que faci possible recuperar l'essència de la ciutat -un lloc per viure en comunitat- en una realitat urbana difosa i líquida.
Una de les característiques d'aquesta metodologia seria ben simple: intervenir allà on hi ha densitat humana. Si la ciutat moderna es construïa omplint els buits, avui es fa ciutat resolent o reciclant els espais ja construïts. Caldrà parar especial atenció als espais fronterers: les antigues divisòries entre municipis són sovint les noves àrees d'oportunitat amb un enorme interès metropolità. L'àrea de Barcelona que acumula tant la tensió pròpia dels nostres temps com també una gran càrrega de memòria popular és el Besòs: refermat per la connexió entre les rondes del litoral i de dalt, el riu ha actuat de límit i frontera de la Barcelona de Cerdà i ha d'esdevenir l'eix d'una nova lògica urbana. Si el delta del Llobregat acumula activitat logística i econòmica (port, aeroport, Zona Franca) d'una banda, i una aposta paisatgística i de lleure de l'altra (platges, parcs, zona agrària...), l'espai del Besòs acumula densitat humana -més del 10% dels catalans viuen en l'àrea d'influència d'aquest eix estratègic de la Barcelona del futur-. El Besòs primer va ser horta i després espai industrial, i va passar de les barraques als polígons i l'habitatge obrer. La que durant dècades va ser la claveguera oberta més gran d'Europa ara és un gran parc i zona de lleure, però encara ha de desenvolupar un paper més significatiu com a articulador de la Barcelona metropolitana. El Llobregat és l'espina dorsal de Catalunya, el Besòs ho és de Barcelona i pot esdevenir el Tàmesi barceloní.
El febrer del 2009 es va crear l'oficina Besòs, encarregada de definir un pla que, abastant una àrea de quaranta quilòmetres quadrats, havia de servir com a esquema director d'un conjunt d'actuacions que podien aprofitar l'impuls de tot el projecte del parc i l'estació de Sagrera. El pla proposava un conjunt de més de cinquanta projectes i actuacions diverses de les quals val la pena destacar-ne algunes. En primer lloc el conjunt d'actuacions a la porta nord, és a dir, a l'estreta embocadura que deixa la serralada de Marina i Collserola, generant un nou ecobarri a l'entorn de Vallbona. La segona intervenció destacable és la millora de la connectivitat per als vianants entre les dues lleres del riu, revisant i ampliant els ponts que el creuen i provocant que les dues bandes deixin de donar-se l'esquena. El tercer fa referència al soterrament de la Gran Via abans de creuar el riu, que permetria resoldre una de les fractures urbanes més punyents: el pas d'una via ràpida i elevada pel centre de Badalona. I, finalment, el darrer a destacar fa referència al reciclatge d'una de les instal·lacions industrials més potents arquitectònicament de la ciutat: la tèrmica de Sant Adrià. Aquest edifici (els esnobs ja li diuen la Tate Modern barcelonina), que té infinites possibilitats d'ús, permetria acabar el front marítim amb un projecte clàssic de recuperació de la memòria industrial i, sense cap mena de dubte, podria esdevenir el símbol inequívoc de la Barcelona metropolitana.
¿Podríem deixar de preocupar-nos de ports de luxe, de portes i pistes de gel, del metabolisme i la moda smart i parar atenció en allò que realment configura la Barcelona del futur?
